Publicitat
Publicitat

ABANS D'ARA

El secret de l'èxit

De l'article de Josep Estalella (Vilafranca del Penedès, 1879 - Barcelona, 1938) a Butlletí Institut Escola. Pedagogia noucentista de formació del caràcter, de cultura i civisme per regenerar Catalunya.

No s'han pas d'esforçar gaire els autors dels tractats dedicats a descobrir-lo. Han de reduir-se a glosses d'aquest que en diuen secret i que és ben bé conegut de tothom. El secret de l'èxit radica a posar l'ànima en l'empresa.

Acció sense ànima, treball sense vida, camí sense entusiasme, són, materialment, condemnats al fracàs. Espiritualment, gairebé podríem qualificar-los d'immorals.

És absurd de realitzar un acte sense sentir-ne l'emoció. Donar, posem per cas, una classe sense omplir-la de vibració i ardència, equival a deixar sordes de ressonàncies les ànimes dels deixebles.

¿Com encendre la flama de l'entusiasme en un alumne, si en l'ànima del professor no hi ha caliu? ¿Com arborar a la classe la foguera creadora si la ment del professor no espurneja?

Cal sempre procedir posant tota la vida en la tasca: treballem, a l'hora del treball, amb tota l'energia: juguem, a l'hora de jugar, amb tota l'efusió; descansem plenament a l'hora de lleure.

I sobretot evitem gelosament esmorteir el foc que s'ha pogut encendre en l'esperit de l'alumne. Pensem tots -els amics, els professors, els pares- en l'efecte desoladament destructor que pot produir en l'ànima de l'alumne un gest despreciatiu, una paraula irònica, una actitud d'indiferència. Tot el que pugui rebaixar als ulls del noi l'interès d'una lliçó, l'obsessió pel compliment d'una comanda, la veneració pels seus mestres o per la seva escola, és tan transcendentalment anihilador, que només amb profunda esgarrifança pot hom imaginar-se les deplorables i definitives conseqüències.

Ja aquell infant, aquell alumne, no recuperarà més l'immaculat afecte, consubstancial amb la seva vida actual i bellament orientador de la seva vida futura. I la petulància de l'amic i la ironia del professor i la lleugeresa del pare hauran comès l'acció irreparable de malferir-li l'esperit: un d'aquells pecats que no es perdonen. Tant de bo que aquesta meva lleial advertència arribi a temps. [...]