Publicitat
Publicitat

La petita minoria

El ministre Wert ha fet un advertiment a Artur Mas amb un to que recorda molt el d'un exmarit. Un exmarit, per entendre'ns, als antípodes d'en Cirici, que (gràcies al Criatures , sabem que) és l'ex ideal que tota mare voldria per a la seva filla. "La Generalitat pagarà fins a l'últim cèntim les despeses d'escolaritzar en castellà els alumnes catalans que ho demanin", ha dit. M'agrada que puntualitzi "fins a l'últim cèntim" (perquè no ens pensem que potser quan hàgim pagat el penúltim ja ens perdonarà). Però és que el ministre és molt donat a puntualitzar. Per treure ferro al fet que alguns alumnes no li donessin la mà en senyal de protesta, quan els lliurava diversos diplomes, ha dit que els que no han encaixat amb ell eren "una petita minoria". Només puc dir "sic".

Quan un ministre (per molt que hagi estat opinador d' Intereconomía ) fa servir l'expressió "fins a l'últim cèntim", està amenaçant (alhora que aconsegueix que els braus sementals de les seves files furguin el terra, excitats, amb la pota). Per tant, jo diria que no se li pot contestar de manera civilitzada. El que hauria de fer el govern de Catalunya és dir-li que naturalment que es pagarà l'escola de les disset famílies (divuit, si comptem la de l'Alícia Sánchez-Camacho). Però que haurem de fer-ho com quan les amigues van a sopar. "Ja t'ho pago jo, nena, que tu, l'altre dia, em vas pagar la copa de cava del berenar". És a dir, si volen cobrar, el més normal és que ens ho descomptin del que ens deuen ells. I això és una gran notícia per a les disset famílies (divuit, si comptem la de l'Alícia Sánchez-Camacho). Perquè si ens ho descompten dels 750 milions d'euros que ens deuen d'infraestructures els podem construir una escola de divuit places dissenyada per en Calatrava i en Foster a quatre mans, amb un menjador assessorat per la Fundació Alícia i fins i tot Boris Izaguirre de professor de llengua.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF