Publicitat
Publicitat

MÍSTER B.

Neymar, tu tranquil

Que ho senten? Per la porta principal de tribuna ja va entrant la batucada d'acompanyament de Neymar, que omple la culerada d'orgull i satisfacció. I amb raó: ja és aquí el fitxatge estrella de la presidència de Sandro Rosell, un fitxatge llargament treballat i pel qual -atenció- la premsa esportiva de Madrid ha renyat Florentino Pérez i l'ha obligat a donar explicacions, a ell, l'home que diu que el Madrid és on li correspon. A quinze punts del Barça, buscant un entrenador modelable i a punt de gastar-se una altra fortuna per poder seguir la roda blaugrana.

I mentre s'acosta la rua de Neymar, creix l'expectació per saber si avui s'haurà fet cresta, cua o ratlla al mig, o Edmilson ja li ha dit que a Barcelona les ovelles blanques han de belar amb discreció i que l' establishment actualment al poder és amant de la contenció en el vestir i en el dèficit i poc amic dels puros i les festes.

Esclar que, mentrestant, en algun aparador de la ciutat, Messi està esperant Neymar en calçotets, cara de suficiència i un rosari al coll, en una imatge en què, admetem-ho, ni les quatre Pilotes d'Or li servirien per empatar amb Beckham, que ja se sap que sempre guanya el concurs de futbolistes guapos en roba interior. De fet, no se sap molt bé si l'anunci és de calçotets o del gimnàs del Camp Nou, perquè si fan la prova amb focus groups , comprovaran que la gent tendeix a ponderar amb més interès que res la presa de xocolata que ha aconseguit l'ex-Puça.

Mourinho se n'ha anat del Madrid reconegut pels seus, els Ultras Sur i el con Arbeloa, sense que Pito s'hagi enrecordat d'ell, i això que no li faltaven motius. En canvi, a qui sí que va donar records el mister blaugrana va ser a Cruyff. Bé, més que records va ser un calbot dels que ressonen: "Tothom sap que quan [Cruyff] fa declaracions, sempre les fa des d'un punt de vista imparcial i desinteressat". El que Mourinho no va aconseguir amb el dit ho ha aconseguit Cruyff amb la llengua. La frase situa Vilanova, definitivament, en un costat de la gran trinxera invisible que separa el barcelonisme i la premsa especialitzada en trinxeres. I en tenim per uns quants anys.

L'entrenador del Barça va tirar de sornegueria per recordar als insatisfets que és difícil fer una Lliga millor. Una altra cosa, esclar, és la nota que es mereix aquesta temporada, que deixa uns quants misteris sense resoldre, com ara per què el capità Puyol no es va explicar abans o si Valdés se n'anirà (i si ha pensat a canviar d'assessors, perquè un porter de la seva talla històrica, que juga tan bé amb les mans i els peus, ha de saber jugar millor amb el cap), què ha passat i passarà amb gent com Tello (tenia Ferguson enamorat), Bartra o Thiago, però, sobretot, per què un equip que ha fet cent punts a la Lliga va fer una fase final de Champions tan trista, rematada amb una eliminació per incompareixença amb el Bayern.

Però això ja és el passat. Ara correm-hi tots, que la cavalcada de Neymar ja és més a prop. Per fer-l'hi més fàcil, més val que recordem que no ens ve a salvar de res ni és la sortida de cap crisi. Sort, nano.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT