La cosa ha anat a menys. Els que començam a tenir una edat recordam com ens queixàvem quan un partit en campanya no esmentava la cultura. No fa tant d'això. Potser dues o tres eleccions enrere, no més. Quan hi havia un debat mediàtic, la cultura era un dels blocs a tractar, encara que fos per complir. D'això potser faci més. Llavors, els articulistes escrivíem allò de "la cultura no dóna vots". Era la manera de protestar, de cridar l'atenció cap a unes polítiques destinades a afavorir una manera de viure, uns coneixements, unes aficions i unes actituds. Destinades, també, a fomentar el criteri per poder mantenir una actitud crítica i constructiva davant qualsevol cosa que ens incumbeixi. I destinades, i això ho consider tant o més important que la resta, a promoure la imaginació, la creativitat i una mirada diferent sobre la vida.
No, no devia donar vots, perquè el fet és que entre totes les formacions s'han carregat la política cultural i a més ja l'han eliminada del discurs. Unes formacions més que no les altres, cert, però no n'hi ha cap ni una que avui exigeixi que la cultura sigui matèria de debat davant unes eleccions perquè el respectable pugui decidir. Això sí, la mantenen en els programes electorals, majoritàriament de manera residual, com una obligació que, a més, sovint demanen a qualcú de fora que ho redacti perquè tant se'n foten. És la part destinada a no donar-li compliment.
I a mi m'és igual que doni vots o no en doni. El que sé cert i segur és que un país que creu i aposta perquè la cultura sigui allò transversal que ajuda a pensar el turisme, l'economia, l'educació, el benestar social, les normes de convivència, el medi ambient o les polítiques territorials, aquest país té moltes més possibilitats d'anar endavant. És més, sense cultura, és impossible que hi vagi. Així anam.
