Publicitat
Publicitat

ABANS D'ARA

Cartes filològiques

De l'article de Francesc Gomila (Maó, 1854-?) al setmanari balear L'Ignorancia (8-III-1884). Una de les primeres defenses insulars del català i de la unitat lingüística.

[...] ¿És perjudicial sa diversidat de llengos a dins una mateixa nació? De cap casta, quan aquestes llengos sien ben conrades i ben llegítimes. [...] Sa nostra llengo no és tan pobra, ni tan estreta, ni tan baixa, que almenys no sia digna d'un estudi per part d'aquells que la senten de petits ençà; d'aquells que s'hi adormien an es braços de sa mare; d'aquells que es moren pronunciant sa darrera paraula amb un llenguatge que han parlat sempre, però que mai han comprès ni es seu gènit ni sa seua pròpia galanura. [...]

I si sa llengo és fiia des caracte, ¿és possible que sa llengo castellana, per exemple, sia qualque dia sa nostra pròpia llengo? Jamai. Precisament es nostro idioma se distingeix per sa seua integridat; precisament és d'un gènit que no admet veus externes; que una veu de Castilla no es farà jamai veu nostra sense que li cost molt de trebai: que primer sa llengo castellana es catalanisarà, que sa nostra llengo se puga confondre ab aquell idioma. [...]

Sa llengo castellana és igual que sa nostra. Què dic, igual? ¡Quines modificacions tan radicals no ha sofrides! Es seus voluminosos diccionaris contenen avui en dia un sens nombre de paraules que ara fa 50 anys no existien ni eren conegudes a dins Castilla. I sa gramàtica també ha estat modificada, i s'estil no és el mateix d'antes, i s'unidat ortogràfica encara no s'ha conseguida! ¡I això que sa llengo castellana està baix de sa tutela d'un Govern estrictament centralisador i unitari! ¿Que estrany és que sa nostra llengo patesca de defectes fiis més d'incúria abans que de son propi caracte? Abandonada, escarnida, sense un defensor que la trega a llum, sa nostra llengo se remolca per dins es fang des despreci; no tenguent altre conhort més que sa fosca per allà aon viu; no tenguent altres defensors més que uns quants fiis que la retreuen, no molt sovint, per fer-ne d'ella objecte de tendres i amoroses cançons.