Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Naftali Bennet, líder del partit Casa Jueva, podria tenir la clau de la pròxima legislatura

Un ultradretà, la revelació de la campanya d'Israel

A poc més d'una setmana per a les eleccions, els sondejos donen la victòria a l'actual primer ministre, Benjamin Netanyahu, però el fenomen d'aquesta campanya és l'ultradretà Naftali Bennett.

En una campanya electoral amb missatges poc definits i amb els partits de centreesquerra sense la força de mobilització d'altres temps, Naftali Bennett, al capdavant del partit nacionalista-religiós, Casa Jueva, s'ha convertit en el líder polític més dinàmic. Les enquestes donen com a guanyador l'actual primer ministre, Benjamin Netanyahu, del conservador Likud, que es presenta a aquests comicis en coalició amb l'ultranacionalista Yisrael Beitenu d'Avigdor Lieberman, però la seva capacitat de governar es podria afeblir en la pròxima legislatura. En un Parlament, la Knesset, de 120 escons, els últims sondejos assignen al tàndem Likud-Beiteinu entre 32 i 35 seients, per sota dels 42 aconseguits en les últimes eleccions. Naftali Bennett, a la dreta de Netanyahu, podria aconseguir-ne fins a 18 (el 2009 Casa Jueva en va tenir 3) i convertir-se en la segona o tercera força política del país.

Si aquestes prediccions es compleixen, Casa Jueva podria tenir la clau en la pròxima coalició de govern, desplaçaria els ultraortodoxos i aportaria al nou executiu un caire encara més nacionalista. Abans, però, Netanyahu i Bennett haurien de llimar les seves manifestes diferències personals.

Bennett, el fenomen d'aquesta campanya electoral, és l'únic dels candidats que s'oposa frontalment a la creació d'un estat palestí. El líder de Casa Jueva proposa l'annexió del 60% de Cisjordània -la coneguda com a Àrea C, on resideixen uns 350.000 colons- i atorgar la nacionalitat jueva als palestins que hi viuen; i és partidari de lliurar el 40% restant del territori a Jordània. "Estic en contra d'un estat palestí perquè si el tenen obriran la porta a tots el refugiats del 1948 i llavors el problema serà irreversible", va subratllar el candidat, que no es creu que l'Autoritat Nacional Palestina estigui a punt del col·lapse econòmic: "No ho accepto perquè allà tot és corrupció i lluita pel poder".

La pau no és prioritària

Per ell, la solució del conflicte àrabo-israelià no és urgent i per això prefereix centrar-se en "els temes domèstics", és a dir, els conflictes socioeconòmics i la integració dels haredins , jueus ultraortodoxos, al mercat laboral.

"Bennett simbolitza un gir de l'opinió pública cap a la dreta i la desil·lusió pel descarrilament dels successius processos de pau. Després hi ha la Primavera Àrab a Egipte, amb l'ascens dels Germans Musulmans, la guerra a Síria, la inestabilitat a Jordània i el patiment d'un milió d'israelians durant l'operació Pilar Defensiu contra Gaza", afirma el professor Mario Sznajder, del departament de Ciències Polítiques de la Universitat Hebrea.

Tots aquests factors incentiven posicions dures. "A tot això, cal sumar-hi el fet que Bennett és religiós però modern, parla de valors i no de diners, malgrat la seva fortuna. El líder de Casa Jueva posa en perill l'hegemonia de Netanyahu. Molts votants del Likud s'inclinaran per Bennett el 22 de gener".