Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'EST

Un tàndem rus de perfil baix

Els cops de porra i els gestos solemnes que han envoltat l'inici del nou mandat de Vladímir Putin donen algunes claus del pròxim mandat presidencial. Enviant la policia contra els manifestants la vigília de la presa de possessió, i detenint opositors com Aléxei Nalvani -el famós bloguer- i Boris Netmsov -un liberal històric-, l'amo del Kremlin està dient que no renuncia a la força. Alhora envia un missatge de tranquil·litat als que s'han enriquit a la seva ombra quan destaca com a cap de protocol la dona d'Aléxei Miller, el president de Gazprom, el monopoli que aporta volum a xifres macroeconòmiques com aquestes: en els últims quatre anys la producció russa ha crescut un 50%, del qual les dues terceres parts corresponen a l'exportació d'hidrocarburs. La producció de tecnologia i de maquinària amb prou feines arriba al 5%.

Amb aquest panorama de repressió, d'economia productiva a les beceroles i de corrupció escalant llocs en el rànquing mundial, Putin -president- i Medvédev -primer ministre- es disposen a fer rodar un tàndem diferent del de fa quatre anys. Aleshores se sabia poc i s'esperava molt. Tant, que l'optimisme de les expectatives guanyava el pessimisme de les incògnites. Ara se sap gairebé tot.

Un tàndem de baix perfil engega amb un Putin que aspira a governar fins al 2024 i un Medvédev que es dol d'haver fracassat en les seves apostes estratègiques -no haver acabat amb la corrupció ni amb el poder de la burocràcia- i alhora es vanagloria -sense dir-ho obertament- d'haver obert escletxes en règim: "La llibertat és millor que l'absència de llibertat", proclama i repeteix. I tot seguit deixa anar insinuacions de tornar a la presidència. "Però prenguin-s'ho amb calma perquè no serà d'avui per demà", adverteix als periodistes amb to d'"anem amb compte, no prenguem mal", tan sentit a casa nostra.

Estratègia i tacticisme

Medvédev ha estat més obedient a Putin que no pas lleial a les conviccions que diu que defensa, i per això l'oposició es nega a reconèixer-li cap mèrit, ans el contrari: gent com el bloguer Navalni o el liberal Nemtsov, sacsejats i detinguts aquests dies, creuen que les falses expectatives de Medvédev van frenar molta gent que s'hauria revoltat abans. En canvi, per alguns sectors de la intel·liguèntsia seria un error pensar que l'expresident ha passat inútilment per la vida russa. Voluntàriament o involutàriament -diuen- Medvédev va generar una ànsia democratitzadora que, en no complir-se, va provocar l'onada de protestes de l'hivern passat.

En el nou tàndem rus de perfil baix, Medvédev es mantindrà d'anunciador de promeses -la modernització com a aposta estratègica- mentre Putin proclamarà la vocació russa de gran potència euroasiàtica i alhora advertirà del "perill de revolució" que segons ell impulsen unes elits arrauxades que no valoren l'estabililitat aconseguida.

Com alerta Ievgueni Gontmakher, de l'Institut per al Desenvolupament Contemporani, Putin és un tàctic que no pensa en clau d'estratègia -com Medvédev-, que voldrà resoldre els problemes a mesura que es presentin. I difícilment Putin tindrà en compte que els processos de canvi social, com el de Rússia, actuen com un corrent soterrat, que pot emergir i esclatar-li quan menys s'ho esperi.