Publicitat
Publicitat

EL FUTUR DEL CHAVISME

Maduro diu que la salut de Chávez pateix "noves complicacions"

El buit de poder a Veneçuela inquieta militars i oposició

Veneçuela ha acomiadat l'any amb un nou informe advers sobre la salut de Chávez. El 10 de gener és la data límit perquè el president torni al país per ser investit. Si no ho fa, s'haurien de convocar eleccions.

La salut d'Hugo Chávez té un límit, el 10 de gener. És la data inamovible perquè el líder bolivarià acudeixi a la seva investidura a Veneçuela, i les declaracions que va fer diumenge el vicepresident del país, i elegit per succeir-lo, Nicolás Maduro, deixen entreveure que els problemes de salut no permetran a Chávez deixar l'Havana per ser investit per tercera vegada consecutiva. Davant d'aquest eventual buit de poder, tant els militars com l'oposició ja comencen a treballar en una transició sense Chávez.

Segons la Constitució, si el líder veneçolà no es presenta a la investidura s'obrirà un termini de 90 dies, prorrogables només una vegada, perquè el president s'incorpori al càrrec. I si tampoc fos possible, es tornarien a convocar eleccions.

Aquest escenari inquieta la coalició opositora, liderada pel primer candidat que s'ha enfrontat obertament a Chávez, Henrique Capriles. "No en tinc cap dubte. L'oficialisme intentarà conservar el poder al preu que sigui, inclòs un cop d'estat", escrivia dilluns al diari conservador El Universal Fernando Ochoa Antic, exministre de Defensa i de Relacions Exteriors, a més de candidat a governador en les últimes regionals com a membre de la coalició opositora. "És possible que intentin violar de forma flagrant la Constitució Nacional utilitzant alguna de les moltes martingales jurídiques a què ens tenen acostumats -afirmava Ochoa-. O en el cas de no ser possible aquest camí, senzillament utilitzaran la força de manera descarada".

El mateix Maduro va fer una crida a les forces armades durant el Dia dels Innocents perquè es comprometessin amb el projecte bolivarià. "Aquí hi ha una revolució militar en marxa i ha de ser permanent; no pot aturar-se", va dir llegint un text que va atribuir a Chávez però que no tenia la peculiar retòrica del president veneçolà. Tot i això, el discurs va evidenciar la importància de les forces armades com a àrbitre en la lluita pel poder en el si del chavisme.

El missatge responia a l'amenaça que prèviament havia formulat l'exmilitar i actual president de l'Assemblea Nacional, Diosdado Cabello, que també es va disputar amb Maduro la condició de successor de Chávez quan se li va diagnosticar el càncer el 2011, i que té el suport de bona part dels alts càrrecs de l'exèrcit. Sobre la data límit del 10 de gener, Cabello va assegurar aquest cap de setmana que era un dia més i que "si no hi és Chávez hi serà el Suprem". "Això ho defensarem amb el genoll a terra, el fusell a l'espatlla i la baioneta calada", va dir, i va jurar fidelitat "al seu comandant".

Divisions internes a cada bàndol

Però per a Susanne Gratius, analista de FRIDE especialitzada en Veneçuela, "l'escenari d'un canvi de govern al país és cada vegada més probable". "Si es convoquen noves eleccions existeixen dubtes seriosos que una majoria dels veneçolans votés per Nicolás Maduro, que mai s'ha sotmès a una consulta popular", afegia en un article recent publicat en un blog d'actualitat del think tank . Tot i això, Gratius destacava que "la lluita pel poder entre els joves Leopoldo López, exalcalde de Caracas, i Capriles, indica que la precària aliança entre els principals partits de l'oposició podria trencar-se, i res assegura que l'oposició sigui capaç de tornar a presentar un candidat únic".