Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Quan Obama és comparat amb Bush

Casa Blanca. Dimecres passat. Brífing diari del portaveu Jay Carney. Pregunta sobre drones .

P: Per què doneu voltes al tema de si hem matat civils? Per què el govern no pot admetre, almenys, que n'han mort?

R: No crec que hi estigui donant voltes. No ho discuteixo.

P: Han mort civils, veritat?

R: No hi estic en desacord.

L'intercanvi semblava d'una altra època. De l'època Bush. Si alguna cosa nova ha passat a Washington aquesta setmana ha estat una d'inimaginable: Obama, el president autodestinat a restaurar la posició moral d'Amèrica al món, ha estat comparat amb Bush i el seu programa de detenció i tortures.

I no perquè la majoria d'americans no estiguin d'acord a eliminar enemics declarats. Ni el Congrés, que durant aquests anys només s'ha limitat a lamentar la falta d'informació. Ni tampoc perquè la premsa hagi estat crítica: el New York Times i el Washington Post han admès que sabien des del 2011 que els EUA tenien una base de drones a l'Aràbia Saudita, però que no ho van publicar per no comprometre la seguretat nacional. No, tot s'ha desfermat un cop Obama ha estat reelegit i ha nomenat la seva mà dreta antiterrorista, John Brennan, com a nou director de la CIA.

Brennan, que ha testificat al Senat aquesta setmana, s'enfrontava a la pregunta de quina era la base legal perquè els EUA poguessin matar un americà sense judici. Abans que Brennan hagués de donar més explicacions, va aparèixer filtrat com per art d'encanteri el document del departament de Justícia amb un argumentari de setze pàgines.

En resum, és legal que un alt funcionari "ben informat" (no cal que sigui el president) ordeni la mort d'un americà si és membre d'Al-Qaida o grup associat, representa una amenaça imminent per als EUA i no se'l pot capturar. Això sí que és legal, dit per la mateixa branca del govern que s'encarrega d'executar l'acció i que pot definir segons convingui què és i què no un atac "imminent". Queda per veure si el poder judicial entrarà algun dia a lluitar per l'última paraula sobre la legalitat d'aquest nou tipus de guerra.

És la falta de transparència pel "degut procés" judicial que afecta un ciutadà americà, doncs, el que ha posat Obama i Bush en la mateixa pantalla de les notícies i el que ha arribat a donar al president el qualificatiu d'hipòcrita per haver demanat al seu antecessor les explicacions que ell no ha ofert sobre l'ús d'un poder discrecional.

Els drones estan aquí per quedar-se i proliferar i Mali pot ser el proper escenari. Ara en disposen els EUA, el Regne Unit i Israel, i es creu que Rússia, la Xina, el Pakistan i l'Iran s'afegiran a la llista si assoleixen la miniaturització i la satel·lització que cal per operar els avions. I darrere vindran més països.

Avantatge ara, problema després

Perquè els drones minimitzen dues grans pors dels polítics en temps de guerra: les baixes a l'exèrcit i la mort d'innocents. Carney no se'n va poder estar de comparar Obama i Bush també en això, quan va afirmar l'altre dia: "Crec que és just dir que estan perdent la vida menys civils amb aquest sistema si ho comparem a envair un país amb centenars de milers de soldats i ocupar pobles i ciutats". Això sí, l'avantatge d'aquests atacs a curt termini pot convertir-se en maldecap a la llarga: el general McChrystal, excap de l'exèrcit americà a l'Afganistan, va explicar no fa gaire que "el ressentiment que ha creat l'ús d'avions no tripulats és molt més gran que el que l'americà mitjà percep. La gent odia els drones visceralment, i això dispara la percepció de l'arrogància americana". Obama tindrà l'ocasió de parlar-ne obertament dimecres al Congrés, en el seu quart discurs sobre l'estat de la Unió. Encara n'hi quedaran tres.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT