Mallorca se solidaritza amb el Rif
Cinc ajuntaments debatran mocions de condemna a la repressió del règim a la regió marroquina
PalmaLa regió del Rif, al nord del Marroc, es troba actualment immersa en un cicle de revoltes i protestes socials i Mallorca no ha volgut mirar cap a una altra banda. Cinc municipis de l’illa debatran, properament, mocions de condemna a la “humiliació i la marginació social, cultural i econòmica del Rif per part del Regne del Marroc des de la seva independència (1956)”. La iniciativa, l’ha promoguda Alternativa per Artà i ha desembocat en la creació d’un grup de suport i visibilització. A banda del consistori artanenc -que debatrà la moció en el ple de la setmana vinent-, també es presentarà el text a Inca, Calvià, Capdepera i sa Pobla. Com a part d’una sèrie d’activitats de sensibilització dels problemes que assoten la regió, tres activistes que viuen a l’exili -dos d’ells a Catalunya i un tercer a Mallorca- han protagonitzat tres xerrades, aquesta setmana, a Artà, a Manacor i a Palma.
Ali Boughaba assegura que s’ha sentit “sorprès” per la rebuda i l’assistència als actes. “La gent ho està entenent i es mostra entusiasmada per col·laborar-hi”, hi afegeix. Tot i que el suport municipal no deixa de ser un gest simbòlic, destaca que és millor això que la resposta d’altres administracions amb més capacitat d’influència. “Ens estan donant l’esquena”, lamenta.
Un cicle etern de repressió
La història del Rif és tumultuosa i, d’alguna manera, tots els conflictes estan relacionats amb l’anterior: la lluita contra un estat corrupte, ineficient i repressor. L’actual crisi neix a finals d’octubre de l’any passat, quan Mochine Fikri, un venedor ambulant de peix, morí triturat per un camió de les escombraries quan intentava recuperar la mercaderia, 500 kg de peix espasa, requisada per la policia. “Allò va fer vessar el tassó de la paciència”, assenyala, a una regió que se sent marginada des de l’època colonial, una situació que l’Estat centralista marroquí no només no ha solucionat, asseguren, sinó que ha fet anar a pitjor.
Per posar-ne un exemple, una de les principals reivindicacions del moviment és la construcció d’un hospital on es pugui atendre pacients amb càncer. El Rif concentra el 90% dels casos de càncer al país des que la regió patí els primers atacs químics de la història, per obra i gràcia de l’exèrcit espanyol, en el marc de la guerra pel control de la regió, els anys 20 del segle passat. Justament dijous passat se celebrà l’aniversari de la batalla d’Anual, quan els rifenys varen aconseguir aturar els peus a la potència agressora. Coincidint amb l’efemèride, el Moviment Popular Rifeny, també conegut pel nom de Hirak, va convocar una gran manifestació que fou prohibida i reprimida per l’exèrcit marroquí.
“Facin alguna cosa pel poble marroquí. Si el règim segueix així, ens mataran a tots”, adverteix Kamel Makhliss, un dels activistes que s’han desplaçat a l’illa aquesta setmana. Segons explica a l’ARA Balears, la mort de Fikri va fer que molts rifenys de la diàspora perdessin la por i es començassin a organitzar per fer-se sentir davant els estats europeus. Ja han organitzat comitès de solidaritat a gairebé una desena de països, entre els quals hi ha França, Holanda, Bèlgica i Alemanya, a banda de tenir representació a diverses ciutats espanyoles. “La Unió Europea ha de pressionar l’Estat marroquí. No pot ser que li continuïn concedint ajudes o subvencions mentre es violen els drets humans”, assenyala.
A tall d’exemple, la regió es troba militaritzada, per decret, des de 1958, dos anys després de la independència, sis dècades d’estat d’excepció que obliguen els rifenys a suportar constants humiliacions a càrrec de l’exèrcit. La solució, lamenten, és l’emigració, l’única manera d’escapar d’un país que només és efecient “per recaptar impostos”, comenta Boughaba.
Una de les reivindicacions de les mocions és que l’estat espanyol reconegui, un segle després, la seva responsabilitat a la regió.
