Publicitat
Publicitat

CURSA ELECTORAL

Bersani incorpora candidats catòlics afins a Monti i Berlusconi

L'esquerra italiana suma nous suports i acarona el poder

Cop d'efecte del centreesquerra italià amb la incorporació de quatre candidats pròxims a Monti i Berlusconi. La lluita pel vot centrista, decisiu en les eleccions del febrer, s'accentua.

Un cop superat el sotrac de la irrupció del fins ara primer ministre, Mario Monti, en la cursa electoral italiana, Pier Luigi Bersani, el candidat del Partit Democràtic (PD), de centreesquerra, ha recuperat el pols que correspon a qui encapçala els sondejos per convertir-se en l'encarregat de formar govern després dels comicis del 24 i 25 de febrer. I ho ha fet tant en la retòrica de la campanya -"Serà primer ministre qui obtingui més vots", va dir Bersani- com en els impactes propagandístics, ja que ha publicitat abans que ningú qui formarà part de les seves llistes electorals.

El PD va anunciar ahir la incorporació de quatre noms rellevants de l'òrbita catòlica i de l'associacionisme italià a la seva candidatura, i es va anotar així un punt en el combat pel vot centrista, essencial per obtenir una base de govern sòlida i encarar els reptes del país en l'actual context de crisi econòmica.

Els quatre candidats són Emma Fattorini (docent d'història contemporània a la Universitat La Sapienza), Edo Patriarca (organitzador de les Setmanes Socials dels catòlics italians), Ernesto Preziosi (director de l'Institut Toniolo de la Universitat Catòlica del Sagrat Cor i exvicepresident d'Acció Catòlica) i Flavia Nardelli Piccoli (secretària general de l'Institut Sturzo i filla de Flaminio Piccoli, ex secretari general de la Democràcia Cristina l'any 1969 i entre el 1980 i el 1982).

El que està passant a Itàlia sembla que està dibuixant a pinzellades encara gruixudes cap on pot anar aquesta Europa immersa en una crisi econòmica a la qual es planta cara amb mesures que, paradoxalment, satisfan els mercats però afebleixen les economies: ahir es van fer públiques les xifres de l'atur de novembre del 2012, que han colpit especialment el sector industrial i de la construcció i han consolidat el rècord negatiu de l'11,1% (un 1,8% més que a l'inici del govern Monti), a més de registrar un increment de fins al 37,1% en l'atur juvenil. Des del 2008 el sector industrial d'Itàlia ha davallat un 25%.

Tothom al seu lloc

La crisi econòmica porta conseqüències en el sempre complex escenari polític italià. D'una banda, hi ha l'enfortiment d'un centreesquerra moderat i pactista liderat per Bersani, al capdavant de les enquestes amb una estimació de vots del 32-33%, segons un sondeig fet públic el dia de Reis. De l'altra, l'aliança del Poble de la Llibertat (PdL), de Silvio Berlusconi, amb la Lliga Nord, que podria sumar fins a un 19% dels vots. Berlusconi s'ha abonat a la crítica furibunda contra els poders europeus que el van fer dimitir fa més d'un any, amb dosis de demagògia, d'una banda, i afirmacions amb suculentes dobles lectures (com que mana més el ministre d'Economia que el president del govern), de l'altra.

I enmig dels pols de l'esquerra i la dreta, i amb intenció de superar la clàssica divisió ideològica, se situa Mario Monti, l'ex primer ministre tecnòcrata, que aglutina el centre amb un programa d'austeritat i d'ortodòxia liberal que podria obtenir el 15% dels vots i resultar clau en les aliances postelectorals més que probables donada la naturalesa proporcional de la vigent llei electoral italiana.