Intel·lectuals xinesos reclamen llibertats polítiques

The New York Times / Hong Kong.Més d'un centenar d'acadèmics, periodistes, advocats i escriptors xinesos van demanar ahir al seu govern que ratifiqui un tractat internacional de drets humans. Es tracta d'un nou pas dels intel·lectuals que intenten afeblir el poder del Partit Comunista.

Volen que Pequín ratifiqui el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, adoptat per l'ONU el 1966 i posat en marxa el 1976. Pequín va signar el pacte el 1998 però el Parlament xinès mai l'ha ratificat.

La petició arriba una setmana abans que el Congrés del partit celebri la seva sessió anual, que instal·larà oficialment Xi Jinping com a nou president xinès, en substitució de Hu Jintao.

Diverses còpies del document van aparèixer en blogs xinesos i en fòrums d'internet, però van ser ràpidament eliminades. No va quedar clar si la censura governamental va forçar que es retiressin de la xarxa.

La proposta "tenia la intenció original de distribuir-se dijous amb un dels principals diaris xinesos", va dir David Bandurski, un investigador del China Media Project de la Universitat de Hong Kong. "Les autoritats, però, van descobrir l'existència de la carta dilluns i els autors no van tenir cap altra opció que fer-la pública" dimarts.

Una ratificació del tractat "promouria els principis d'un país basat en els drets humans i d'una Xina governada per la seva Constitució", diu la petició. "Temem que a causa de la manca de foment dels drets humans i la manca de respecte a la llibertat individual, si esclata una crisi a gran escala, tota la societat s'ensorrarà en l'odi i la brutalitat".

La petició, que també va distribuir-se per correu electrònic, porta els noms de les 121 persones que hi donen suport, incloses algunes que viuen a Hong Kong o a Macau.

"Societat cada cop més sensible"

La carta dels intel·lectuals és l'última demanda de canvis polítics que afronta el nou lideratge xinès. Diverses de les persones que van signar el text deien que tenien esperances que el president Xi i els seus homes estiguin a l'altura de les promeses que Xi i altres autoritats van fer de respectar l'estat de dret des que van arribar al capdavant del Partit Comunista al novembre, quan Hu Jintao va abandonar el càrrec.

"Ha esdevingut extremadament important perquè, d'una banda, les violacions dels drets humans s'han tornat molt comunes, i, de l'altra, els ciutadans cada cop són més sensibles a la situació", va dir Cui Weiping, un traductor i assagista que va signar la carta dels intel·lectuals a Pequín. "Aquesta proposta és bastant tova", deia Cui. "Crec que dóna una oportunitat al govern de mostrar que està disposat a fer millores".

Des que Xi Jinping va arribar al poder, els defensors xinesos de l'alliberament polític han exigit al Partit Comunista que s'atengui a la Constitució, que en teoria ofereix alguna protecció a la llibertat d'expressió i a altres drets. Alguns defensors de les reformes veuen alguns senyals d'esperança en les promeses governamentals de revisar la doctrina de la "reeducació a través de la fatiga", que s'utilitza per empresonar els ciutadans sense un judici previ.

"Qualsevol organització i individu ha d'actuar en el marc de la Constitució i les lleis", va dir el president Xi dissabte en una trobada del politburó del Partit Comunista.

Tot i això, també ha dit que el govern d'un sol partit ha de seguir intacte, i els redactors de la petició van cuidar-se de no amenaçar directament el partit.

Però el govern xinès sembla reticent a ratificar el tractat, tot i que fa anys que diu que es preparava per fer-ho, segons Nicholas Bequelin, investigador de Hong Kong per a l'ONG Human Rights Watch.

"Amb la ratificació el govern xinès no s'hi juga les obligacions legals que comportaria, sinó la pressió estatal dels ciutadans, que exigirien al poder que es mantingués ferm al costat de les seves promeses", va concretar Bequelin.