Publicitat
Publicitat

LLUITA ANTITERRORISTA DELS EUA

Al-Qaida, de la jihad global a la franquícia local

Els Estats Units reobren aquest diumenge la majoria d'ambaixades tancades

Tot just fa 15 anys Al-Qaida es va donar a conèixer amb el doble atemptat a les ambaixades nord-americanes a Kènia i Tanzània, que va fer 224 morts. La setmana passada la Casa Blanca va tancar les seus diplomàtiques al Pròxim Orient i el nord d'Àfrica, després que els serveis secrets interceptessin una conversa en què dos líders islamistes parlaven de fer "alguna cosa gran" al final del Ramadà, el mes sagrat dels musulmans, que ara acaba. Ayman al-Zawahiri, nou emir de l'organització, i Nasir al-Wuhayshi, cap d'Al-Qaida a la península Aràbiga, eren els interlocutors. Ahir Washington va anunciar que avui reobrirà les legacions tancades excepte la del Iemen i el consolat de Lahore, al Pakistan, "on l'amenaça segueix vigent".

Als anys 90, els atemptats d'Al-Qaida eren planificats i dirigits per Bin Laden i els seus lloctinents. Però tot va canviar després del l'11-S. Amb els bilions gastats en la "guerra contra el terror" de George W. Bush i la campanya d'atacs amb drones que Obama va intensificar, Al-Qaida va perdre tant la majoria dels seus camps d'entrenament com el seu líder carismàtic, Ossama bin Laden, que feia anys que era més una inspiració que un cap operatiu.

Molt feble en el terreny militar, Al-Qaida va patir un fort cop polític amb les revolucions al nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. El derrocament dels règims va demostrar que la mobilització popular aconseguia molt més del que el terrorisme jihadista havia obtingut en una dècada. Jean-Piere Filiu, professor del Sciences Po i autor de Las nueve vidas de Al Qaeda (Icaria 2011), ho ha descrit sense embuts: "Les revolucions democràtiques al món àrab van posar fi a la dècada de l'11-S".

El resultat és que, 15 anys després, el seu nucli original està dissolt. Al-Qaida perviu només en forma de franquícies que gairebé no tenen lligams i responen a dinàmiques locals. Per Filiu, "cal lamentar que la mobilització planetària que han dictat els EUA [tancant les ambaixades] li doni una dimensió que ja no té, com si pogués atacar qualsevol objectiu en qualsevol lloc".

Scott Stewart, analista de l'empresa d'intel·ligència nord-americana Stratfor, constata a l'ARA que "el nucli original s'ha reduït molt i els màxims líders viuen amagats i no tenen capacitat per dirigir operacions". I afegeix: "Ara tenim diverses branques que s'anomenen Al-Qaida i que creixen en el marc de conflictes regionals". Al-Qaida ha evolucionat cap a una franquícia, en mans de grups jihadistes que responen a la dinàmica de conflictes locals.

Ningú pot rellevar Bin Laden

El Pentàgon assegura que Al-Zawahiri, l'Egipci , l'home que Bin Laden va designar com a successor, continua al Pakistan, a la zona frontera amb l'Afganistan, i que els seus efectius s'han reduït molt pels atacs amb drones . Fa anys que les accions en nom d'Al-Qaida les fan "llops solitaris" o grups que no necessàriament han estat entrenats ni se sotmeten a la direcció d'aquest nucli.

"De fet, només la branca iemenita ha reconegut l'autoritat d'Al-Zawahiri després de la mort de Bin Laden", explica Filiu. "Al-Zawahiri i Al-Wuhayshi viuen a milers de quilòmetres i mai s'han trobat: la seva relació és pura il·lusió propagandística". Filiu subratlla que la conversa entre els dos que ha portat a tancar ambaixades "no deia res precís, però era molt útil perquè Washington justifiqués el programa d'escoltes il·legals" que va destapar Edward Snowden.

Les franquícies d'Al-Qaida estan immerses en les seves pròpies guerres i operen en conflictes locals més que amb una lògica d'enfrontament global. El buit de poder a Mali o al Iemen, el caos de l'Iraq, la fallida de l'estat a Somàlia o a Nigèria, i recentment la guerra civil de Síria faciliten el reclutament de combatents o el sorgiment de grups nous.

La branca més activa és l'Al-Qaida de la península Aràbiga (AQPA), resultat de la fusió de grups de l'Aràbia Saudita i del Iemen. Tot i que compta amb homes com Ibrahim al-Assiri, un químic saudita a qui els serveis secrets atribueixen la fabricació d'explosius amagats en roba interior o en cartutxos de tinta d'impressora, els seus intents d'atemptar han fracassat fins ara.

La resposta, qüestionada

L'analista David Rothkopf qüestionava el tancament de les ambaixades dels Estats Units fa uns dies a la revista nord-americana Foreign Policy . "Molts pretenen utilitzar aquestes amenaces per justificar els programes d'espionatge destapats per Edward Snowden, com altres reaccions desmesurades al terrorisme. La Patriot Act [llei antiterrorista de George W. Bush] va ser una reacció desmesurada. Els programes de vigilància de l'Agència Nacional de Seguretat, també. I, cal dir-ho, tancar desenes d'ambaixades també és una exageració. Hem de protegir-nos dels terroristes, però també ens hem de protegir de la nostra pròpia por".