Publicitat
Publicitat

Abecedari per entendre el terrorisme jihadista

Wahhabisme, salafisme, jihad o fonamentalisme: els conceptes que acompanyen l’Estat Islàmic

Quin és el corrent ideològic que inspira el terrorisme de l’Estat Islàmic? Què vol dir que un de cada tres oratoris islàmics de Catalunya és salafista? La terminologia que envolta el radicalisme islamista és complex: t’expliquem alguns d’aquests conceptes.

AMAQ

És l’agència de notícies de l’autodenominat Estat Islàmic (EI), a través de la qual els terroristes han reivindicat la majoria dels seus atemptats. Tot i que no és oficialment part de l’aparell de propaganda de l’EI, funciona com a tal.

ABU BAKR AL-BAGHDADI

El juny del 2014 aquest clergue iraquià proclamava el califat de l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq des de Mossul i s’erigia com a líder de l’organització. D’ell se n’han difós poques imatges i es manté la incògnita sobre si és viu o mort, però se sap que durant la invasió nord-americana de l’Iraq, el 2003, va ser capturat per tropes dels EUA i empresonat. Van considerar que era un presoner de baix perfil, sense sospitar que entre reixes s’estava radicalitzant i començava a teixir la xarxa que s’acabaria convertint en l’EI.

CALIFAT

La teoria política que es desprèn de l’Alcorà diu que tots els musulmans han d’estar sota un únic govern, liderat pel califa, paraula que ve de l’àrab, khalifa, i que vol dir “successor de l’enviat de Déu”. Construir un califat sota un règim totalitari era el projecte territorial de l’Estat Islàmic, que, tot i que el 2015 havia conquerit grans extensions a Síria i l’Iraq, de llavors ençà ha anat perdent feus i força sobre el terreny. L’últim gran cop: la pèrdua de Mossul, la segona ciutat més gran de l’Iraq i des d’on havien proclamat el califat.

DAEIX

Daeix és l’acrònim en àrab de l’autodenominat Estat Islàmic. El grup va estar vinculat a Al-Qaida però més tard se’n va distanciar i ara es disputen l’hegemonia del jihadisme global. Els seus orígens es remunten al 1999 i es calcula que tenen entre 15.000 i 50.000 combatents, molts dels quals són estrangers, alguns provinents d’Occident.

FONAMENTALISME

Els fonamentalismes són moviments religiosos, ideològics o polítics que accepten un únic dogma i el practiquen fins a les últimes conseqüències. En l’àmbit de la religió, els corrents fonamentalistes actuals -tant cristians com musulmans- es caracteritzen per una forta consciència de minoria, una oposició clara contra la modernitat i una interpretació literal dels seus textos sagrats.

GUERRA SANTA

S’accepta el terme àrab jihad com a sinònim de guerra santa dels musulmans -guerra que es fa per motius religiosos- però el cert és que la paraula, en el seu sentit literal i tal com la recull l’Alcorà, vol dir “esforç per ser cada dia més bon musulmà” o “esforç per defensar les fronteres de l’islam”. En el seu origen és un terme que no permet matar ancians, ni dones, ni infants, ni malalts, ni homes de religió.

ISLAMISME

L’islamisme és el moviment político-religiós que vol islamitzar el dret, les institucions i el govern.

JIHADISME

La paraula jihadisme, o jihadista, és un neologisme creat a Occident que es fa servir per parlar dels terroristes que fan la jihad.

MUJAHIDINS

Són els que practiquen la jihad, entesa com a guerra santa. El terme va ser utilitzat per Ossama bin Laden després dels atemptats de les Torres Bessones i en la seva occidentalització va derivar en jihadistes. Els terroristes que moren fent la jihad es converteixen en màrtirs i creuen que després aniran al paradís.

LLOP SOLITARI

Els experts en noves formes de violència han batejat els joves que es radicalitzen i cometen atemptats terroristes pel seu compte, sense el suport d’una cèl·lula o un grup extremista com a llops solitaris. Són individus que estan disposats a donar la vida per la causa, i que sovint se senten exclosos per la societat.

RADICALITZACIÓ

La radicalització islamista és el procés pel qual individus que no combregaven amb l’extremisme s’acaben convertint al jihadisme. El camí cap al radicalisme pot durar poques setmanes i sovint se serveix de les xarxes socials i d’internet, eines que l’Estat Islàmic fa servir per difondre propaganda i captar fidels.

SALAFISME

El salafisme és un vessant sunnita de l’islam que data del segle XIX i que va néixer a Egipte. És precursor del fonamentalisme islàmic, defensa una interpretació radical de la religió que implica tornar a les formes de vida de l’època de Mahoma i rebutja qualsevol actualització de l’islam. Molts processos de radicalització es vinculen a aquest corrent. A Catalunya, gairebé un de cada tres oratoris islàmics és salafista.

WAHHABISME

El wahhabisme és un corrent fonamentalista i ultraconservador de l’islam que va néixer a l’Aràbia Saudita al segle XVIII i que encara avui és la religió oficial del país. Els wahhabites són sunnites, la branca majoritària de l’islam. Sovint s’acusa l’Aràbia Saudita d’haver inspirat ideològicament els terroristes de l’EI a través del wahhabisme.

XARIA

La xaria és la llei islàmica, un conjunt de normes sobre el culte i la moral que regeixen tots els aspectes de la vida dels musulmans. La paraula, en àrab, vol dir “el camí de Déu”. Als països on s’aplica amb duresa, l’adulteri, la blasfèmia o l’homosexualitat es castiguen amb penes com lapidacions i fuetades, tot i que els experts asseguren que això és conseqüència d’una mala interpretació del que representa.

ABU MUSSAB AL-ZARQAWI

El jordà Abu Mussab Al-Zarqawi va ser líder d’Al-Qaida a l’Iraq, successor d’Ossama bin Laden. Va consagrar-se com a figura clau del jihadisme durant l’atac nord-americà contra la localitat sunnita de Fal·luja. El terrorista va vèncer les tropes dels EUA després d’un mes de bombardejos i això el va convertir en un líder popular entre els sunnites i a tot l’Iraq, l’home que feia front als invasors. Després d’aquest episodi va iniciar una campanya sanguinària contra tot aquell que no combregués amb el seu ideari -musulmans i no musulmans-. Va morir el 2006 després d’un bombardeig nord-americà.