Publicitat
Publicitat

L'ase dels cops

Ahir em va venir al cap la imatge de Zapatero somrient al balcó de la Generalitat, al costat de Carod, Saura i Maragall, tot just investit president. Ja són tots jubilats, amb les esperances reduïdes a no gaire res, si exceptuem l'Estatut del 2006, que avui dia pocs reivindiquen perquè pocs desitjaven realment que s'aprovés. En arribar al poder, va lluir amb una gestió primaveral -retirada d'Iraq, matrimonis homosexuals, ajudes socials- i després s'ha vist devorat pel llarg hivern de la recessió, la qual cosa potser no és tan greu: Sarkozy i Merkel també afronten perspectives electorals ombrívoles. Els enemics de ZP l'han titllat de frívol i negligent; però el balanç ha d'esperar. En el futur, quan s'analitzin les causes de la crisi econòmica present, no només li tocarà el rebre al PSOE.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT