Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Es pot fer un espot?

Enquadrament amb vistes a un llac envoltat per un bosc de coníferes. Les aigües del llac estan immòbils, en calma total. El cel és clar, sense ni un núvol, i la llum del sol suggereix un matí plàcid de tardor. Un esbart d'ànecs travessa la imatge, volant parsimoniosament (cal vigilar que els ànecs no siguin autòctons de cap zona concreta de Catalunya, a fi d'evitar possibles missatges subliminars). Sona una música relaxant (però que no sigui com la que posa Gaspar Hernàndez a L'ofici de viure , perquè no sembli publicitat encoberta dels mitjans de comunicació de la Generalitat).

Al cap de ben bé un minut de llac i ànecs per amunt i per avall, baixa el volum de la música i apareixen en pantalla dos homes amb aspecte de jubilats, traginant canyes de pescar i un cistell de vímet. Un dels dos diu: "Doncs em va explicar el Ton de la teulera que aquí havia enxampat una truita que fotia gairebé dos quilos". L'altre home fa un gest d'escepticisme i replica: "Sí, home. Molta imaginació és el que té el Ton de la teulera".

S'aturen i s'asseuen damunt d'unes roques. Un dels homes obre el cistell, en treu dos entrepans (cal anar amb compte que no es vegi el companatge dels entrepans, per no fer propaganda deslleial) i n'ofereix un a l'altre home. Els desemboliquen (sobretot, que no es vegi la capçalera del paper de diari) i els claven queixalada. Amb la boca plena, un dels dos homes diu: "Ja veuràs que encara ens caurà un xàfec". L'altre se'l mira amb incredulitat i contesta, també mastegant: "Què dius? Que no veus el dia que fot? A més, va dir el del temps que, fins a la setmana que ve, no torna a ploure". "Si, tu vés darrere del que digui el del temps, ja et fotran..." Callen i segueixen berenant.

Llavors passa un grupet de quatre senyores que han sortit a passejar. Totes parlen alhora i per això no s'entén bé el que diuen, però, si s'hi posa atenció, es veu que una va calçada amb espardenyes, una altra du el monyo recollit amb una peineta, una altra porta un nicab i l'altra és asiàtica. Passen per davant dels dos pescadors que berenen i tots se saluden amb cortesia intatxable. Les senyores s'allunyen i els homes continuen endrapant.

Tornen a passar els ànecs.

Els dos homes s'acaben els entrepans. Un d'ells, traient-se unes molles que li han quedat a la cara, li diu a l'altre: "Què, som-hi?" L'altre fa que sí amb el cap, s'aixequen i se'n van.

Torna a pujar el volum de la música. Una veu en off femenina diu: "T'agrada votar?" Sobreimpressionat a la pantalla, apareix el text: "25 de novembre, eleccions al Parlament" (no "al Parlament de Catalunya", que podria induir a equívocs). Una veu en off masculina llegeix el text. Fi de l'espot.

Té l'inconvenient que seria una mica llarg (una hora i mitja), però la transparència, la netedat, el respecte a les regles del joc i la pedagogia dels valors democràtics entre la ciutadania desvalguda i ignorant reclamen aquesta mena de sacrificis.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF