Publicitat
Publicitat

L'impressionant i vell planeta

Fa poc la revista GQ va entrevistar el senador Marco Rubio -considerat un dels candidats a la nominació presidencial republicana del 2016-. Li van preguntar quina edat té la Terra. Després de dir "Escolti, que jo no sóc científic", el senador va intentar desesperadament fugir d'estudi per acabar afirmant que "és un dels grans misteris".

La cosa té gràcia, i als conservadors els agradaria poder-se'n oblidar com més aviat millor. Però no ho hem de deixar passar com si res. Llegir l'entrevista de Rubio és com travessar en cotxe un canyó molt profund a causa de l'erosió: de sobte, es pot veure clarament el que hi ha sota el paisatge de la superfície. De la mateixa manera que les capes de roques estriades ens parlen d'èpoques remotes, la seva incapacitat per reconèixer els fets científics ens parla de la mentalitat antiracional que s'ha apoderat del seu partit polític.

Aquesta pregunta no l'hi van fer perquè sí. Com a president de la Cambra de Representants de Florida, Rubio ha prestat una valuosa ajuda als creacionistes que intenten adulterar l'educació científica. En una entrevista va comparar l'ensenyament de l'evolució amb les tàctiques comunistes d'adoctrinament, tot i que va tenir l'amabilitat d'afegir: "No estic equiparant els evolucionistes amb Fidel Castro". Vaja, home, gràcies!

Quines queixes tenia Rubio sobre l'educació científica? Doncs que podia minar la fe dels nens en el que els seus pares els deien que havien de creure. I aquesta és exactament l'actual actitud del Partit Republicà, no només en la biologia, sinó en tot: si sembla que les proves contradiuen la fe, cal suprimir les proves.

L'exemple més evident, a part de l'evolució, és el canvi climàtic causat per l'activitat humana. Com més contundents i més alarmants són les proves de l'escalfament del planeta, més s'enroca el Partit Republicà en la negació, insistint que tot plegat és una enganyifa ordida per una gran conspiració de científics i fent esforços frenètics per silenciar i castigar qualsevol que denunciï uns fets que no els convenen. Va passar el mateix amb les enquestes electorals: quan s'acostaven les últimes eleccions, a escala estatal les enquestes apuntaven clarament a una victòria d'Obama, però gairebé tot el Partit Republicà es va negar a reconèixer-ho. Ben al contrari, experts i polítics refutaven amb fúria les xifres i atacaven personalment a tothom que digués el que era evident; crida l'atenció, sobretot, la demonització de Nate Silver, del New York Times .

A principis d'aquest any, l'escriptor Chris Mooney, especialitzat en temes científics, va publicar The republican brain [El cervell republicà], que no és, com es podria pensar, un pamflet partidista. És un estudi sobre la vinculació entre les opinions polítiques i el tipus de personalitat. Tal com demostra Mooney, l'actual conservadorisme nord-americà està molt lligat a les inclinacions autoritàries, i els autoritaris senten una forta inclinació a rebutjar qualsevol prova que contradigui les seves creences. Els actuals republicans es parapeten en una realitat alternativa definida per les notícies de la Fox, Rush Limbaugh i els editorials de The Wall Street Journal , i només en rares ocasions -com en la nit electoral- entreveuen algun indici que potser no és veritat tot el que creuen. I no, la cosa no és simètrica. Els progressistes no confonen els desitjos amb la realitat d'una manera tan sistemàtica ni tan generalitzada.

Però tornem a l'edat de la Terra: és important? No, diu Rubio, que ho considera "una disputa entre teòlegs" -i els geòlegs?- que "no té res a veure amb el producte interior brut dels Estats Units." Però no podria estar més equivocat. Avui dia la ciència juga un paper fonamental en l'economia. ¿Com podrem buscar amb eficàcia recursos naturals no renovables si les escoles que intenten ensenyar geologia moderna han de dedicar el mateix temps a les teories que afirmen que el món té només 6.000 anys? ¿Com podrem seguir sent competitius en biotecnologia si a les classes de biologia s'evita qualsevol material que pugui ofendre els creacionistes?

Fa poc un estudi del servei d'investigació del Congrés no va trobar cap prova empírica que corroborés el dogma que reduir els impostos dels rics fa créixer l'economia. ¿Quina va ser la resposta dels republicans? Suprimir l'informe. En economia, igual que en ciència, els moderns conservadors no volen que qui qüestioni les seves idees preconcebudes es pugui fer sentir.

No tragueu importància a la patinada de Rubio. La seva incapacitat per reconèixer les proves aportades per la geologia és símptoma d'un problema molt més greu que a la llarga pot empènyer els Estats Units cap al camí d'una inexorable decadència.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF