Publicitat
Publicitat

FUTBOL

Del Bosque fa seves les bases del Barça a 'la roja'

L'exhibició contra l'Uruguai té molts tocs blaugranes

Set blaugranes a l'onze de la selecció espanyola són alguna cosa més que una influència numèrica sobre el terreny de joc. Posicionalment, la roja que va estrenar-se ahir a la matinada a la Copa Confederacions, amb un triomf 2-1 contra l'Uruguai, va ser l'Espanya més similar al Barça dels últims anys.

Allunyat durant 76 minuts del doble pivot que la diferenciava dels blaugranes, ahir l'equip de Vicente del Bosque va posar-se en mans del triangle interior que formen Busquets, Xavi i Iniesta i de les sinergies que provoquen entre ells amb Pedro, Cesc i Jordi Alba, per dominar el seu rival a base de possessió i mobilitat. Percentatges de possessió de més del 75% van fer visible un monòleg que va esquitxar Luis Suárez amb un golàs de falta al final del matx per afegir nervis a una victòria que estava sent més que plàcida. La roja va sotmetre la celeste des de l'inici amb conceptes de joc més coneguts pel soci del Barça que per altres aficions de la Lliga. Però va fer-ho amb matisos particulars que no accepten un paral·lelisme total.

Absències que són diferències

La comparativa entre el joc de la selecció espanyola i el del Barça és una constant des de fa cinc anys. Al ritme que s'omplen les dues vitrines, s'ha obert un debat sobre els automatismes que, primer Aragonés i Del Bosque després, han reciclat dels clubs. L'habilitat del tècnic lleonès és afegir matisos a la pissarra de Guardiola i Vilanova, sumant-hi el talent de jugadors com Ramos, Arbeloa i, ahir, Soldado. I, sobretot, compensar l'absència d'una figura tan determinant al Camp Nou com Leo Messi.

Sense ell i amb el recurs del fals 9 descartat contra l'Uruguai, Del Bosque va situar Soldado en punta com a davanter centre pur. El xe va fixar els centrals i va tirar enrere la defensa, i va obrir així espais per a la línia de tres quarts que va liderar un immens Iniesta. Tenir una referència fixa a dalt no entra en els plans del Barça més enllà de ser un recurs d'emergència (com contra el Milan).

Tampoc els blaugranes, condicionats per Alves a la dreta, tomben l'atac tant a l'esquerra com Espanya amb Jordi Alba. Cesc, ahir fals extrem, va deixar que fos el lateral qui donés amplitud. Pedro, actiu en el joc interior, va aprofitar la seva entesa amb Xavi, Iniesta i Cesc per participar. Tots ells, ordenats en atac, van ser agressius en la pèrdua per protegir Busquets i els centrals, i van recordar la millor teranyina del Pep Team.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF