Entre l’Església i Mediaset
Déu té un bastó que pega sense fer remor, deia la meva àvia. I el bisbat de Vic ho remata per si de cas. El bisbe ha desautoritzat públicament sor Lucía Caram per les seves declaracions al programa de Risto Mejide a Cuatro. A Chester in love, l’espai d’entrevistes sobre qüestions amoroses que fa el publicista, la monja dominica va expressar que segons el seu criteri Josep i Maria mantenien una relació normal de parella “i que el normal és tenir sexe”. Si us interessa aprofundir en el dilema sobre la virginitat de Maria, l’Empar Moliner suggeria en la seva columna d’ahir un seguit d’alternatives que podrien satisfer les teories de l’Església i Caram.
El compromís de sor Lucía Caram amb la comunitat és indubtable, igual que l’honestedat de la seva feina. És important, també, l’esforç que fa per intentar donar una imatge més progressista de l’Església i la religió. Però la seva afició a aparèixer en diferents programes de Mediaset li resta credibilitat, sobretot quan les participacions poc tenen a veure amb el fet de difondre la seva tasca. Hem vist Caram al Sálvame, al lamentable Mujeres y hombres y viceversa i dues vegades amb Risto Mejide havent d’aguantar preguntes absurdes. És la monja de capçalera d’una cadena que practica la doble moral. Té la monja com a convidada regular però a la vegada bona part de la seva graella transmet valors que converteixen la societat en un lloc pitjor, fabriquen conflictes per vexar persones i espais on es denigren les dones i se les tracta com objectes sexuals.
A Chester in love, sor Lucía Caram va haver de donar explicacions sobre el seu celibat com si s’acabés de descobrir que existeix, i amb l’astorament de Risto Mejide digne d’un prepúber. “¿Cómo amas como mujer si no vives la genitalidad?”, “¿A ti te pone ayudar al otro?”, “¿Eres virgen?”, “¿Cómo te masturbas?” La monja va acabar responent a unes preguntes que ningú més acceptaria: ni polítics, ni actors, ni cantants, ni periodistes. Perquè com a monja se sentia obligada a donar explicacions de la seva no-sexualitat. Una conversa del tot previsible, per cert, perquè no hi ha res més avorrit que parlar d’això amb algú cèlibe. Al final, els preceptes més retrògrads de l’Església els acaba utilitzant la tele més primària i vulgar. I això, el 2017, ja no és ni modern, ni valent, ni atrevit, ni irreverent.
Amb el toc d’alerta del bisbat de Vic, sor Lucía Caram ha quedat compromesa entre dos superpoders: l’Església i Mediaset. El grup mediàtic s’ha aprofitat de la seva intimitat per crear un espectacle barat. I les altes esferes eclesiàstiques han pretès impedir la seva llibertat d’expressió per imposar el pensament i el missatge únic. I de tanta pressió per un costat i per l’altre, només se’n pot sortir abonyegat. Més que amb el bastó que no fa remor.
