Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'ÀSIA

El 'somni xinès' de la destrucció de Lhasa

La situació al Tibet no millora. Aquest any ja s'han immolat 22 tibetans per protestar contra la repressió xinesa. Kunchok Sonam, de tan sols 18 anys, es va calar foc fa dues setmanes, l'última víctima d'aquesta interminable cadena d'immolacions que viu el país des de fa un parell d'anys. En total, a dia d'avui, són 120 els tibetans que han escollit aquest dràstic mètode de protesta. Han transcorregut vuit mesos d'ençà que Xi Jinping va assumir la secretaria general del Partit Comunista Xinès amb el seu nou eslògan del Somni xinès , però és obvi que la situació al Tibet ha empitjorat de manera molt preocupant.

A la tragèdia de les immolacions, aquest 2013 hi hem d'afegir la mutilació patrimonial i cultural que ha patit la ciutat de Lhasa els darrers mesos. Al desembre el govern xinès va iniciar les obres d'un gegantí projecte de remodelació urbanístic de tot el nucli antic de la ciutat, on viuen la major part dels tibetans que encara resideixen a la capital tibetana. El projecte té un cost de 190 milions d'euros. Sota l'aparent necessitat de renovar infraestructures i rehabilitar habitatges, en realitat s'hi amagava la transformació completa del barri en un complex comercial de 150.000 metres quadrats amb un pàrquing soterrani de mil places. Tot plegat instal·lat al bell mig d'una àrea d'interès històric al voltant del temple del Jokhang, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco 2000 i considerat centre espiritual dels tibetans des del segle VII. Mentre les obres progressaven, aquesta primavera la dissident tibetana Tsering Woeser va donar l'alerta i es van iniciar dues campanyes internacionals per aturar-ne la destrucció. Desenes d'acadèmics d'arreu del món van adreçar una carta al president xinès perquè aturés el disbarat patrimonial i l'altra va ser una petició amb milers de signatures de tot el món que es va lliurar a la Unesco. Ni l'una ni l'altra han servit per a res. La Unesco ha emmudit i el govern ha continuat les obres amb total impunitat. La destrucció d'un patrimoni cultural que s'endinsa en els orígens del Tibet com a nació ja és irreversible. Les obres s'han acabat i el mal està fet.

Establiments comercials regentats per xinesos han pres el relleu als tradicionals habitatges dels tibetans, de manera que la Xina ha desactivat aquest nucli de població hostil de Lhasa. Des de la revolta del 2008 aquest barri ha estat sotmès a un duríssim setge militar que incloïa la presència permanent de patrulles militars, franctiradors als terrats de les cases i la necessitat de passar per detectors de metalls per entrar-hi. Una situació tan incòmoda per a un règim que pretén el respecte del món ha estat resolta sense contemplacions per la via de la "modernització" transformant-la en una ciutat xinesa com qualsevol altra. El centre de Lhasa ha estat decorat com una peça més del parc temàtic de cartró pedra en què estan convertint el Tibet, sense ànima i sense identitat nacional.

L'enèsim malson del Tibet

L'aproximació de Xi Jinping al conflicte tibetà no hauria de sorprendre a ningú tenint en compte que és el delfí polític de Jiang Zemin, que va ordenar el segrest fa 18 anys del Pantxen-lama, un nen tibetà de sis anys que segueix desaparegut. La teoria del Somni xinès de Xi per al seu mandat s'ha convertit en l'enèsim malson per al Tibet i la seva capital.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF