Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

L’enigma Masip

Juanan Larrañaga és el segon jugador de la centenària història de la Reial Societat de Sant Sebastià que ha defensat en més ocasions la samarreta txuri-urdin. Tots els títols del palmarès donostiarra van assolir-se amb ell a l’equip, una fita que comparteix amb Luis Miguel Arconada, l’admirat porter de l’Erreala i de la selecció espanyola, amb qui Larra va compartir el vestidor d’Atotxa durant nou temporades. Larrañaga ha estat, els últims anys, l’analista tècnic de les retransmissions futbolístiques d’Euskal Telebista. Fa dues jornades, era a Ipurua, disposat a comentar el partit de la Segona Divisió entre l’Eibar i el Barcelona B. Quan va arribar a la posició dels comentaristes, l’antic migcampista de la Reial va cridar l’atenció al periodista Naxari Altuna, company de locució, sobre el meta barcelonista. “He estat veient el seu escalfament i estic impressionat”, va confessar. I, a la gespa, Jordi Masip va justificar la instantània admiració de Larrañaga firmant el que va ser -segons va explicar a la gent del seu entorn- el seu millor partit com a blaugrana, i en un moment clau. Mentre Masip s’engrandia, l’anècdota va saltar a l’antena d’ETB.

De la mateixa manera, Víctor Valdés va creure just dir, davant el micròfon de la sala de premsa de la Ciutat Esportiva, que li encantaria que Martino oferís al meta sabadellenc la mateixa oportunitat que Van Gaal va donar al de Gavà en el seu dia. L’afirmació és de mitjans de novembre, poc abans que Masip es trenqués un dit de la mà dreta en un xoc amb un davanter del Las Palmas. Però tot i que estar un mes aturat no ha condicionat gens el seu rendiment posterior, Masip i els seus representants encara esperen que el Barça es defineixi sobre quin ha de ser el paper del vallesà la temporada vinent. El càstig de la FIFA al club blaugrana ha obert el ventall d’opcions, però ni de Narcís Julià ni d’Andoni Zubizarreta n’ha sortit, per ara, l’aposta ferma pel futur de Masip. La pròxima reunió entre les parts, després de dos contactes al gener i al febrer, és imminent.

Jordi Masip va renovar, fa dos estius, el seu contracte amb el Barça fins al 2015. Quan venci aquesta vinculació, tindrà 26 anys, una edat anormal per al meta d’un filial, per la qual cosa, segons fonts de la negociació, es va pactar que si Masip no s’incorporava al primer equip en l’última temporada de contracte, se’n negociaria la sortida. Conscients de la situació, dos clubs de Primera, un dels quals ha disputat competició europea, ja han preguntat pel sabadellenc i pressionen per obtenir una resposta ràpida. Però Jordi Masip, que sempre ha tingut Valdés com a mirall, està disposat a esperar. Fitxat del Mercantil, històrica entitat del futbol base de Sabadell, quan tenia quinze anys, Masip ha treballat amb una discreció constant, assimilant els ensenyaments de Rodo Borrell, Álex García i Sergio Lobera, i acceptant una cessió a l’efímer Miapuesta Vilajuïga, amb un objectiu: poder guardar un dia la porteria del Camp Nou. És per això que tant el vallesà com els seus agents rebrien positivament qualsevol proposta que permetés Masip competir, en igualtat de condicions, amb els altres porters del primer equip. La passada campanya, Masip va acreditar al B una mitjana de gols rebuts lleugerament millor -sis centèsimes- que la d’Oier Olazábal, arribat al club als disset anys amb l’aval de Juan Carlos Unzué.

Carlos Busquets va definir Masip com a “tècnicament perfecte” fa encara no tres anys, en una entrevista a Mundo Deportivo. Rapidíssim entre pals, solvent amb els peus, tan sols el seu metre vuitanta inquieta, especialment en qui l’ha descobert tard: administra les sortides amb austeritat, però hi ha prou testimonis gràfics d’una execució encertada d’accions aèries. Sobretot, i tot i que mai n’ha presumit, Masip té una confiança fèrria en les seves capacitats. Qui protegeix la porta del B anhela que li obrin la gran.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF