Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Benvinguts a Espanya

Posem-nos en la pell d'un aficionat, d'un home de futbol, de l'Argentina o del Brasil. Imaginem-nos-el interessat pel que passa a Barcelona, impressionat pel joc que ha desplegat l'equip blaugrana els últims anys. Cada 3 o 4 dies, a mitja tarda al seu país, l'home en qüestió ha consolidat l'hàbit de remenar la nevera, treure una Quilmes o una Brahma, encendre el televisor d'última generació comprat a Rosario o São Paulo i ocupar el sofà mentre gaudeix del partit del Barça transmès per la televisió local. Així és com Neymar i el Tata Martino fins fa uns mesos han estat pendents del que ara és el seu equip. Des de la distància els dos podien gaudir del futbol, examinar virtuts i mancances allunyats del soroll que presideix el nostre dia a dia.

Però ara han aterrat aquí. I aquí la realitat és més agra del que es transmet per televisió arreu del món. D'entrada, Neymar ha descobert que per alguna estranya raó cau malament entre molts dels seus companys de professió i entre algunes aficions rivals, tal com va quedar demostrat diumenge a la Rosaleda. I a hores d'ara ja deu saber també que a la lliga espanyola hi ha àrbitres com Mateu Lahoz, capaços de sancionar un jugador amb targeta groga per protestar-li una decisió i més tard perdonar l'expulsió al mateix individu per una entrada dura en una acció de gol.

El Tata Martino també s'ha batejat aquest cap de setmana en la dura dinàmica espanyola. Es va asseure a la taula de la sala de premsa de Sant Joan Despí abans del partit de Màlaga i va respondre amb el sentit comú que hauria utilitzat una tarda qualsevol de mesos enrere comentant l'actualitat del Barça. Mentre a Madrid la gent de Florentino Pérez s'esforçava a transmetre la idea que els 100 milions de Bale es poden pagar sense problemes gràcies a la feina ben feta a l'hora de vendre jugadors, el Tata Martino es va oblidar que era entrenador del Barça i va dir, gairebé en veu baixa, que l'emperador camina despullat, com en el conte de H.C. Andersen.

Involuntàriament, l'entrenador del Barça ha ofert carnassa per a tota la setmana, però ha demostrat fermesa en no retractar-se de res. Segurament ell comet una descortesia o una falta en el codi diplomàtic entre els dos grans rivals. Però ha demostrat fermesa en no retractar-se. Ell no ho pot dir però per a la resta dels mortals no ens suposa cap problema reconèixer que pagar 100 o 60 milions per un futbolista és una falta de respecte pel món en general. Com si ho diguéssim des del sofà amb una Estrella Damm a la mà.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF