Publicitat
Publicitat

RACONS: CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Els apòstols

M’he fet soci de l’Institut Català d’Ornitologia, l’ICO, i, encara que de moment no en tinc ni idea d’ocells, estic com un nen amb sabates noves

M’he fet soci de l’Institut Català d’Ornitologia, l’ICO, i, encara que de moment no en tinc ni idea d’ocells, estic com un nen amb sabates noves: exhibeixo la meva afiliació amb una mena d’orgull infantil que ni jo mateix acabo d’entendre. Simplement, m’agraden els ocells. Des de petit que em tornen boig, més que qualsevol altra cosa, més que Faulkner i que Dickens, que ja és dir, tot i que aquests darrers, per dir-ho així, no m’han permès mai desenvolupar l’ornitòleg que porto a dintre. Confonc noms d’ocells, no sé distingir com piulen i tot el que vola em sembla bé. Deixem-ho aquí, ja n’aprendré.

De moment, la frase de benvinguda de l’ICO als nous integrants ho sintetitza perfectament: “Com a soci, compartiràs l’excitació de l’observació d’ocells i de la descoberta científica, i contribuiràs a la seva conservació i de l’entorn natural que els acull”. És com un bateig, una promesa. De seguida he pensat que calia fer dos o tres deures, que van lligats entre ells, així que abans que res me n’he anat a Castelló d’Empúries per visitar terra sagrada, els aiguamolls de l’Empordà. Després del delta de l’Ebre, que també és zona bíblica per als ornitòlegs, representen la zona humida més important del país. L’ornitòleg aficionat ho ha de conèixer sí o sí. A més, va relacionat amb el segon deure, que és que mínimament et soni el nom de l’ornitòleg i naturalista Jordi Sargatal (Figueres, 1957), que el novembre del 1976 va organitzar un bon sidral en fundar el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos (GDAE), amb noms com Francesc Guillamet i Martí Boada, entre d’altres. El GDAE era un grup ecologista empordanès que va néixer amb la finalitat de preservar els aiguamolls de l’Empordà d’una màquina que semblava imparable: l’especulació immobiliària de projectes urbanístics com Empuriabrava, que amenaçaven de mort aquesta àrea natural. Quin patiment, no m’ho vull ni imaginar. La valentia i persistència del grup de Sargatal va aconseguir, contra pronòstic, salvar els Aiguamolls del ciment i les cases mitjançant una campanya que va ser enormement popular i que es va ficar l’opinió pública a la butxaca. Es titulava: “Els últims aiguamolls empordanesos, en perill”. En la distància, veure aquella colla de barbuts manifestant-se davant les piconadores amb sarró i pantalons de pota d’elefant fa una certa gràcia, tot i que a ells, tot plegat, no els en devia fer ni mica ni gens. La nostra història contemporània deu al GDAE de Sargatal l’empara legal que fa que el Parlament protegeixi i defensi els aiguamolls de l’Empordà com a paratge natural d’interès natural i reserva integral, i també es va aconseguir la seva classificació com a parc natural. Un bravo! I també una sort i un miracle: aquí s’hi han arribat a observar més de tres-centes espècies d’aus.

L’altre coneixement obligat per a l’ornitòleg aficionat, un cop hagi entrat en contacte amb els Aiguamolls i sàpiga què significa Sargatal, és el d’un altre apòstol, Josep del Hoyo, que, juntament amb Andrew Elliott i el mateix Sargatal, el 1992 va ser responsable de la publicació íntegra a Barcelona del primer volum -en té 16- de l’anomenada Bíblia de l’ornitologia mundial, el famós Handbook of the birds of the world, el manual que recopila els quasi deu mil ocells que existeixen. Del Hoyo, que ha sigut metge rural i una cara coneguda per haver presentat nombrosos espais de divulgació a la televisió, és sobretot un dels ornitòlegs més prestigiosos del món per aquesta obra magna, que és brutal. Va tenir la pensada de crear l’editorial Lynx Edicions, que coordina el llegendari Handbook, juntament amb Sargatal -omnipresent en qualsevol lloc on es parli d’ocells-, Ramon Mascort i Andrew Elliott. L’obra està escrita en anglès i és considerada la millor publicació sobre ocells del món, comptant totes les que s’editen arreu del planeta. Així que, de moment, per entrar en matèria, a l’espera de fer molts més descobriments, tres accions (informacions) bàsiques: un lloc sagrat -els aiguamolls de l’Empordà- i dos apòstols de bandera -Sargatal i Del Hoyo.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT