28/06/2017

Un món xulo

2 min

L’alcaldessa de Barcelona envia un tuit que diu: “Catalunya en Comú estrena imatge i és molt xula. Tant com el projecte que estem construint per fer, en comú, un país millor”. Em sembla molt xulo que ho defineixi així.

Va haver-hi un temps en què aquest adjectiu el feien servir només els grans que es volien dirigir als nens amb llenguatge infantilitzat. “Oi! Que xulo aquest dibuix que has fet, Arnau!” Però ja fa temps que aquest adjectiu tan xulo ha passat a la colla cada cop més nombrosa d’adults informals i finalment ha arribat a l’alcaldia de Barcelona. Tots aquells que se senten incòmodes amb un càrrec formal estan cridats a fer servir el “xulo”. Vas al restaurant i el sommelier et diu que el vi que et prendràs “és molt xulo” o “està molt xulo”. No intentis que et digui cap més adjectiu. El vi és xulo. Vas a l’agència de viatges i el venedor et diu que tal recorregut és molt més xulo que tal altre, que no és tan xulo. Si li dius que concreti et dirà que és xulíssim. Ensenyes un vestit a algú i et diu que és xulo, molt xulo, i que et queda molt xulo. Li dius a algú que dissabte aniràs a Port Aventura i exclama: “Que xuli!” El xulisme que ens envolta, a més, té un avantatge. Ha escombrat el “guai”.

Que tota una alcaldessa digui als ciutadans que és xula no només la imatge que estrenen sinó que també és xulo el projecte que construeixen per fer el país millor em fa pensar que el país millor també serà xulo. Serà un país xulíssim, molt xuli. Els catalans i les catalanes serem xulos i xules, tindrem uns serveis xulos (la sanitat, l’escola i els transports seran molt xulos), treballarem perquè els lloguers siguin xulos i hi hagi feines xules per a tothom, en un món que, si hagués de definir amb una sola paraula, diria que serà xulo.

stats