Publicitat
Publicitat

La cadena de la solidaritat

Ahir vam veure com la indignació ocupava el carrer però el que domina, el que ens remou les entranyes, és la por: qui serà el pròxim a quedar-se sense feina, qui a rebre la notificació de desnonament, qui a tornar a casa dels seus pares, qui a demanar un ajut social? Un cop trencada la utopia capitalista del creixement continu, de la corba del benestar sempre en ascens, la gent mira als polítics buscant una solució i els culpa de tot. Però l'única solució és l'aplicació subsidiària del principi de solidaritat. La solidaritat entre els països del nord i els del sud, entre els empresaris i els treballadors, entre els funcionaris amb la feina assegurada i els que tenen contractes precaris, entre els mileuristes i els aturats, i entre els que cobren alguna prestació i els que no tenen res. El problema és que la cadena s'ha de posar en marxa per dalt. I en això els polítics sí que han fallat. Fins ara.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF