Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El més llegit: vida i mort de Ramon Julibert

UN AMIC EM RENYA sovint. "Als diaris sempre hi feu sortir els mateixos noms propis: Obama, Merkel, Rajoy, Mas, Messi, tots tenen pàgina fixa, costa trobar-hi altra gent". Ahir els lectors li vau donar la raó. Al top 5 del més vist i llegit de la web, i com a número 1 del contingut premium, hi destacava la vida i la mort de Ramon Julibert i Torras, als 84 anys. Gens mediàtic, i el més interessant del dia. De fet, l'article preciós de Toni Vall duia precisament títol d'enigma: "Qui era l'home de l'estació de Passeig de Gràcia?" Va morir dijous, com Mandela. Feia mig segle que cantava òpera totes les hores del dia. Més de quaranta que ho feia sota terra, al metro. Els últims anys a Passeig de Gràcia, línia verda, direcció Montbau. La seva vida difícil i intensa (bona família, estudis d'ATS, feines a Londres i a Alemanya, quatre fills de dues parelles...), el seu caràcter indomable, el seu refugi en una pensió, la seva aparició en un documental (L'home del metro) i en un anunci de Vinçon... Tot alimenta la llegenda, és un d'aquells personatges que fascinen per rar, i es fa familiar perquè centenars de milers de persones l'han vist i sentit cantar. Molta gent s'havia fet preguntes sobre ell, i les van respondre ahir, just quan sabien que ja no el sentiran més. Ens diu Toni Vall que el que més omplia Julibert era notar que captivava la gent amb la seva veu. Ahir va captivar-nos després de perdre-la. És cert que els diaris agafen més vida pròpia quan parlen d'històries com la d'en Ramon Julibert, n'haurem d'aprendre la lliçó.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 23/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF