Toca respirar i comptar fins a 10

Vinga, que això s'acaba. Últim dia de campanya, l'hora d'anar agafant aire i saber rebaixar la crispació, la sobreexcitació. Quan ahir va aparèixer Tejero, el que faltava, quan la gent s'abocava al sarcasme, per no plorar, vaig assumir que era urgentíssim que arribés d'una vegada el 25-N a la nit. I que fins llavors hi poséssim el màxim de la nostra part per recuperar la fermesa i la calma. Continuar en zones de les quals puguem estar orgullosos i on ens sapiguem moure bé. I aquest no és el terreny de qui la diu més grossa sinó el de qui sap que l'única manera legítima de vèncer és convèncer. Per tenir el cap clar i saber triar què fa llàstima i què és inacceptable democràticament, amb què ens hem d'indignar i contra què no val la pena, perquè tenim altra feina. Assenyalar responsabilitats i no defugir les nostres, tampoc. I la principal és no entretenir-nos més del necessari en el passat. La campanya no ha tingut agenda pròpia, malauradament, però ha estat clara en molts aspectes, i hem de valorar l'esforç de totes les formacions per explicar-se. S'ha de reaccionar davant d'actituds simplificadores assumint que les realitats són complexes. Diumenge hi ha molt en joc. Els resultats, naturalment, i molt més. Hi ha la imatge del país al món, els focus de la premsa internacional. Hem d'agradar-nos i agradar. Les situacions emocionals extremes són ideals per a qui es mou bé en el fang, però toca donar una lliçó exemplar, molt més meritòria com més provocacions hi hagi. Repetim-ho i no ens en penedirem. Actitud benhumorada, respecte democràtic, prudència, modèstia, respirar fons, comptar fins a deu, són els millors antídots. El millor que es pot fer quan et volen desestabilitzar és mantenir-te radicalment estable. Si pot ser amb un somriure, millor.