Publicitat
Publicitat

De victòria en victòria, fins a la derrota final

Quan minuts després de ser repassat pel Barça Mourinho va sortir a la sala de premsa del Camp Nou i va dir allò que el 5-0 era una derrota molt fàcil de pair estava representant, una altra vegada, la millor de les seves actuacions, que és la fugida endavant.

Mourinho és un deixeble perfecte de Maquiavel: la victoria justifica qualsevol mitjà. I així, cada partit es un drama i cada roda de premsa, una sessió de psicoanàlisi. S'enemista amb Preciado, incendia el Molinón, menysprea Manzano, ironitza sobre Alves o denuncia que els àrbitres els tenen mania, a ell i al Madrid. La qüestió és no haver de parlar de futbol, perquè si es tracta de jugar a futbol, el discurs és pobre.

Per tot plegat, la darrera sobreactuacio de Mourinho, en què l'enemic ja és el club que li paga, no ha d'estranyar a ningú. El president, Pérez, va decidir vendre l'ànima del Madrid al diable de l'èxit immediat, seguint Marx (Groucho) amb allò de: "Aquests són els meus principis, i si no li agraden en tinc d'altres". La frase de Butragueno "No hem fitxat Mourinho per fer amics" marcarà tota una època.

Vist des de la perspectiva barcelonista, la situacio del Madrid només pot provocar una profunda satisfacció. I no perquè haguem de viure de les desgràcies alienes (etapa temporalment superada), sinó perquè totes les decisions desesperades que han portat el Madrid a tenir deu entrenadors en set anys tenen molt a veure amb l'arribada del Barça a la cota mes alta del futbol mundial.

Des que el 2003 van fer fora Del Bosque, el Madrid ha guanyat dues Lligues i una Supercopa d'Espanya i fa cinc anys que s'acomiada de la Champions a vuitens de final. En el mateix temps, el Barça ha guanyat un Mundial, dues Champions, 1 Supercopa d'Europa, 4 Lligues, 1 Copa i 4 Supercopes de Espanya. Ha fet el triplet, el sextet, ha col·locat tres jugadors del planter a la final de la Pilota d'Or i ha tingut temps per deixar jugadors a Espanya i fer-li guanyar una Eurocopa i un Mundial.

Mourinho pot fer veure que tot això, o el 2-6, o el 5-0, no existeix. Els madridistes de debò no ho podran pair mai.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT