Publicitat
Publicitat

FUTBOL INTERNACIONAL

Un any després dels fets de Port Saïd ha tornat la lliga d'Egipte

Una lliga a porta tancada: islamisme, ultres i màrtirs

El 2 de febrer es va reprendre la lliga de futbol egípcia amb una jornada en què els grans clubs de la capital, l'Al-Ahli i el Zamalek, van guanyar els seus partits. Gairebé un any després de l'aturada del campionat arran de la tragèdia de Port Saïd, quan van morir a l'estadi 72 aficionats de l'Al-Ahli, la Federació Egípcia de Futbol (EFA), en una decisió controvertida, ha decidit reiniciar la competició.

El ministeri de l'Interior va autoritzar amb condicions la represa del torneig. Els partits es disputarien a porta tancada i en terrenys de joc propietat de l'exèrcit, com l'Estadi de Defensa Aèria del Caire, on l'Al-Alhi va debutar com a visitant contra el Ghazl al-Mahala Sporting Club. De fet, el conjunt de la capital jugarà com a local a l'Estadi de l'Acadèmia Militar. Entre els divuit equips que competiran pel títol no hi serà l'exclòs Al-Masri, l'equip local el dia de la tragèdia de Port Saïd.

La polèmica va esclatar quan, en conèixer l'anunci de l'EFA, els seguidors radicals es va rebel·lar. Un dels col·lectius més actius, els Ultras Ahlaui (UA07) de l'Al-Ahli, van rebutjar que es juguessin partits abans no fossin jutjats els encausats per la massacre de Port Saïd. Després de diverses manifestacions van aconseguir -un cop més- aturar l'inici del campionat.

El veredicte del tribunal que va condemnar a mort a 21 dels implicats en els fets ha donat llum verda a la lliga. La sentència ha possibilitat la disputa del primer partit, l'esmentat Ghazl al-Mahala - Al-Ahli, un matx que ja va fer saltar espurnes el 2011 quan els aficionats del conjunt blanc-i-blau d'Al-Mahalla al-Kubra van envair el terreny de joc després del segon gol dels cairotes.

En el partit d'enguany l'ambient de silenci estremidor es va trencar després del xut de Dominique Da Silva que suposà l'únic gol del partit. En la seva celebració el davanter maurità de l'Al-Ahli va mostrar una samarreta amb la llegenda "Mai us oblidarem", el seu particular homenatge als seguidors del club morts el febrer passat. I és que els gestos de record a les víctimes han sovintejat d'ençà de la massacre.

El suport del seleccionador

Entre els més significatius destaquen els protagonitzats per Bob Bradley, el seleccionador nord-americà d'Egipte, que ha ofert suport moral i monetari a les famílies de les víctimes, i Mohamed Aboutrika, el jugador més popular d'Egipte i, fins fa pocs dies, la gran estrella de l'Al-Ahli. L'assassí de la rialla, com se'l coneix per la seva afabilitat, ha abandonat aquesta temporada el futbol egipci per fitxar pel Baniyas Sports Club, un equip dels Emirats Àrabs Units. En aquesta nova etapa lluny del futbol egipci -que mai va abandonar tot i tenir ofertes milionàries- el veterà migcampista lluirà el dorsal 72 per homenatjar els màrtirs de Port Saïd. Aboutrika va ser un dels jugadors que van viure en primera persona la tragèdia en veure morir un seguidor als seus braços als vestidors. L'experiència va ser tan colpidora que va afirmar: "No tornaré a jugar a futbol". Després de negar-se a participar en la Supercopa d'Egipte, el futbolista ha decidit abandonar el país als 34 anys per poder tornar a gaudir de la seva professió. Abans, però, va jugar el Mundial de Clubs i va marcar el gol que va classificar l'Al-Ahli per a les semifinals.

Mentrestant, els Ultras Ahlaui, a banda de recordar als 74 màrtirs (els 72 de Port Saïd més dos joves morts durant l'anomenat divendres de la ira i la manifestació davant el Consell de Ministeris), s'han erigit en una de les forces més rellevants de les mobilitzacions contra el president Mursi. Decebuts amb el gir autoritari pres pel líder dels Germans Musulmans s'han organitzat per fer front a les autoritats islamistes. Més enllà de proclames ideològiques, els ultres són partidaris d'una revolució real que alteri les estructures de poder del país, entre les quals hi ha la policia, el seu objectiu a batre després d'anys d'esbatussades. Allunyats dels estadis han dut la seva lluita als carrers.