Publicitat
Publicitat

HANDBOL

Barrufet ha canviat el Palau per un despatx d'advocat del club

"De moment, no trobo a faltar gaire la pista"

Aquest ha estat el primer Nadal de David Barrufet sense jugar a handbol en 25 anys. El porter català té una nova vida sense esport, però encara treballa dins del Barça, als serveis jurídics.

David Barrufet va jugar el seu darrer partit el 31 de maig del 2010, a Colònia: la final de la Copa d'Europa entre el Barça Borges i el Kiel, recordada per la manca d'esportivitat del porter Thierry Omeyer quan va celebrar un triomf que posava punt final a la carrera d'un home, Barrufet, que sí que serà recordat per ser tot un senyor. A molts aficionats encara se'ls fa estrany veure partits del Barça sense Barru. Han estat 23 anys al primer equip del Barça i 25 al club. Però David Barrufet segueix al Barça: ara treballa als despatxos dels serveis jurídics. "M'he adaptat prou bé a la nova vida, de moment no trobo a faltar gaire la pista. Ara puc fer d'advocat, i en tenia ganes", comenta al Palau Blaugrana, on ha passat molts anys. "És exagerat dir que he passat més hores al Palau que a casa meva, però aquesta ha estat la meva segona casa".

Barrufet va guanyar 70 títols durant la seva carrera al Barça: 11 Lligues, 9 Copes, 6 Copes Asobal, 13 Supercopes, 6 Lligues catalanes, 10 Lligues dels Pirineus, 7 Copes d'Europa, 2 Recopes, 5 Supercopes d'Europa i 1 Copa EHF. Però no en tria cap com a millor record. "El millor és saber que la gent m'ha estimat i m'estima. El darrer any va ser bonic veure com a totes les pistes la gent es portava molt bé amb mi". El darrer dia que va jugar al Palau, tota l'afició es va vestir de color groc. "Sabia que volien preparar-me una sorpresa, però no sabia que seria aquesta", recorda. El color groc, per cert, mai li va portar mala sort. "El dia que vaig deixar de portar-lo vaig patir la lesió més greu de la meva carrera. El groc era un color que ja m'agradava de petit. Tenia l'habitació groga, i el primer cotxe va ser groc", comenta.

De moment, Barrufet no té pensat ser entrenador. Com a molt, tirar endavant una escola per a porters d'handbol, perquè els campus que ha fet han funcionat molt bé i toca perpetuar una tradició que va aprendre de la mà de Lorenzo Rico, el tros de porter que fa un quart de segle li va dir: "Algun dia seràs el meu successor". I tenia raó. Durant 23 anys, Barrufet ha compartit vestuari amb porters com "Lorenzo Rico, Thomas Svensson, Frederik Olhander, Dejan Peric, Venjo Losert, Kasper Hvidt, Daniel Saric i els joves que pugen, el Rodrigo i el Gonzalo". De tots ells ha après, i tots ells han après molt amb Barrufet, que, posats a demanar, somiava l'Or olímpic. L'únic gran títol que no va guanyar aquest gran esportista.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT