Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

Tot esperant Vilanova

En Tito, Francesc Vilanova i Bayó segons el seu DNI, ja ha exercit de primer entrenador del Barça en tres partits. El primer va ser, precisament, a l'Allianz Arena de Munic, en la seva primera temporada al primer equip del Barça, el dia que l'equip es va classificar per a les semifinals de la Lliga de Campions contra el Chelsea que acabarien amb el gol miraculós d'Andrés Iniesta.

A l'estadi havíem guanyat el partit d'anada per 4 a 0 i l'empat a 1 de la tornada va ser plàcid per a Vilanova. Un cop classificats, l'entrenador circumstancial va mostrar, en roda de premsa, quin era el tarannà de l'equip i les seves ambicions. "Una cosa és que la gent estigui contenta i que s'hagi anat enganxant a l'equip i una altra és que ens donem per satisfets. Hem d'intentar guanyar títols". I, feta la profecia, van venir la Copa, la Lliga, la Champions, dues Supercopes i un Mundial de clubs que van desembocar en unes sentides llàgrimes de Josep Guardiola que ens van impactar. Ja vam intuir, en aquell moment, que guanyar tant comportava massa dosis d'estrès i de patiment.

Un any més tard del debut a la banqueta de l'Allianz Arena de Munic, Tito Vilanova es va asseure, com a primer entrenador, a la banqueta de l'estadi. Al Pep l'havien expulsat a Almeria i va haver de veure el difícil partit contra el València des de la llotja del Camp Nou. Al descans, empat a zero. A la segona, com ha succeït sovint en temps de dificultat, hat trick de Lionel Messi i tal dia farà un any. Les variacions tàctiques que es van fer a la mitja part van ser decisives per a la victòria. D'entrada, per una vegada van fer entrar Thierry Henry per jugar com a davanter centre i van substituir Bojan Krkic. La clau, però, va ser acostar Messi a l'àrea. Després del partit, un solvent Vilanova davant dels periodistes va explicar a la sala de premsa amb claredat la clau de l'èxit d'aquell dia: "Tenir Leo Messi ho fa tot més fàcil, i més encara si juga amb llibertat. A la banda té menys espais i menys ajudes. Quan juga pel centre té dos llocs per on poder sortir, i a prop de l'àrea els defenses s'ho pensen molt més a l'hora de cometre falta". Aquella lectura del partit demostra la clarividència tàctica del nou entrenador del Barça i la certesa que coneix, perfectament, la importància de Messi i d'explotar al màxim les seves virtuts.

El repte de Vilanova

Tito Vilanova, que el té apamat des de l'època de cadets, sap que triomfar, o no, al Barça com a entrenador dependrà, en bona part, de la gana d'aquest Leo Messi que arriba als 24 anys amb tres Pilotes d'Or, a punt de ser pare i amb un repte professional entre cella i cella: ser campió del món amb l'Argentina. Però Vilanova té el repte, sobretot, de trencar la tendència, de fer un Barça menys dependent d'un sol jugador, per més que sigui el millor del món.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT