Publicitat
Publicitat

L'entrada de Busquets per Keita posa seny i rebaixa l'ímpetu d'un Saragossa ferotge

La calma amb pilota després de l'huracà

Quan Guardiola preveia que el Saragossa seria un rival "poc còmode", s'imaginava un partit intens, dur, però segurament no una agonia d'anar i venir, de disputar infinitud de pilotes aèries, de mil batalles cos a cos com va ser el duel d'ahir a la Romareda. El Saragossa, deixant-s'hi la pell per salvar el coll, va convidar el Barça a jugar revolucionat, vertical, anàrquic, i els blaugranes, per pur esperit de supervivència, van saber adaptar-se primer i canviar el guió després, per acabar jugant no al que volien els aragonesos, sinó al que convenia als catalans. La ràpida capacitat dels homes de Guardiola per refer-se d'un penal i de l'1-0 d'Aranda al minut 30 va tallar les ales d'un Saragossa irreverent, agressiu i histèric que va fer suar el Barça, també, en inferioritat numèrica.

Sense fer un partit brillant, el Barça va poder marxar de Saragossa orgullós d'haver resistit en un escenari molt hostil i d'haver sigut capaç de transformar una bogeria de partit en un futbol ordenat, en una segona meitat de domini, encadenant una pluja d'atacs que, si haguessin entrat abans, haurien estalviat el patiment final.

Sortida bruta i joc directe

La sortida animada del Saragossa va condicionar el joc blaugrana des dels primers minuts, com també va fer-ho l'alineació. La presència de Keita al migcentre va acabar sent un problema durant la sortida de pilota del Barça perquè la parella de centrals formada per Puyol i Mascherano no trobaven la manera de connectar amb el malià ni amb els dos interiors, Thiago i Cesc, per sortir jugant de manera neta. Aranda en punta i la línia de tres migcampistes del Saragossa ofegaven la sortida interior del Barça, al qual només li quedava una única via possible, sortir per fora a través dels dos laterals. Adriano i Alves van jugar molt amunt, oferint una passada exterior que oxigenava la sortida.

Tot i així, el Barça va evidenciar greus problemes per controlar el ritme de joc durant els primers 45 minuts. Les primeres possessions llargues van aparèixer als minuts 17 i 21, però tampoc donaven l'estabilitat posicional que el joc blaugrana necessita. El Saragossa volia caos i la verticalitat d'Aranda, movent-se entre centrals, provocava la bogeria en totes les transicions. Amb l'1-0, Guardiola va intentar solucionar la construcció de les jugades col·locant Thiago en la base i avançant la posició de Keita. Sense que cap dels dos intervingués gaire en els seus nous rols, va coincidir que després dels ajustos tàctics va venir l'empat de Puyol, l'1-2 de Messi i l'expulsió d'Abraham.

Amb el partit capgirat, Guardiola va trigar poc a donar entrada a Busquets per Keita al segon temps. I amb el de Badia, el Barça va trobar la pausa, la calma, el control. Els blaugranes van tenir possessions més tranquil·les, menys dificultats per creuar el mig amb claredat i per viure a camp contrari amb molts efectius. L'efecte va ser un setge constant sobre la porteria de Roberto i poca resposta aragonesa en direcció a la de Valdés.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT