Publicitat
Publicitat

HANDBOL

El tècnic supera una operació de cor i ja dirigeix l'equip blaugrana

Xavi Pascual torna amb força i recupera el somriure al Palau

Se'l veia tranquil, recolzat sobre la taula i veient com els seus jugadors fent les jugades. Com si fos un dia més, com si no hagués passat res, mirava a banda i banda, defensa i atac, i veia com Toni Rubiella dirigia el partidet, com ha passat els últims dos mesos. Ell, des de la banda, donava indicacions. Dos mesos després Xavi Pascual, l'entrenador del Barça Intersport d'handbol, tornava a la rutina que l'omple i el fa feliç; la que li dóna la vida cada dia que surt de casa per aterrar al Palau, la seva segona casa.

Abans d'encetar la roda de premsa va aturar-se amb Cédric Sorhaindo i li va explicar diversos conceptes tàctics. Va tornar amb la lliçó apresa i el francès va assentir amb el cap a totes les indicacions. Tot això, amanit amb la presència de Sandro Rosell en els últims minuts d'entrenament. Tot seguit es va dirigir a la roda de premsa, on també hi havia tots els jugadors, staff tècnic i directius. Emocionat, es va envalentir i va agrair a tothom el suport que ha rebut, que li ha donat les forces per tornar i seguir exercint la seva professió.

"He recuperat la meva vida", va etzibar. I és que abans d'operar-se, al desembre, ja sabia què tenia. "M'ho van detectar fa un any i mig en una revisió mèdica del club", va reconèixer. A més, va reconèixer que després de la final four de Colònia li van comunicar que havia de passar pel quiròfan i es va fixar com a data l'aturada hivernal. L'operació, a la vàlvula aòrtica, no va ser fàcil, però la recuperació havia de ser d'un mes. Finalment, tot es va complicar i va acabar estan dos mesos allunyat de la banqueta.

Tot i que ha recuperat la vida d'abans, "de fa dos anys", va afirmar, ha de fer un control mèdic amb proves cada any. "He d'anar fent seguiments perquè porto una vàlvula metàl·lica però, si no, ni me'n recordaria", va admetre. Pascual, a més, va explicar que podrà tornar a fer esport. "Ara, després de dos anys, podré tornar a anar a jugar a pàdel amb els meus fills, que segur que ara ja em guanyaran", va comentar somrient. A Pascual se'l va veure amb ganes, il·lusió i molta ambició. "Només penso en el partit de diumenge a Saragossa, el que vingui després ho afrontarem quan toqui", va dir. El discurs, el mateix de sempre. No ha canviat res, a part d'haver passat dos mesos de la seva vida sense poder estar amb els seus jugadors.

"El que m'ha passat no em farà canviar ni l'ímpetu ni la manera de viure els partit. Sempre he intentat ajudar l'equip encara que fos des de casa", reconeix l'exporter blaugrana i, des del 2008, entrenador del primer equip d'handbol. Ara, amb la seguretat d'haver solucionat al quiròfan un problema de cor, Pascual ha recuperat la vida al Palau, amb els seus i també el somriure.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT