Publicitat
Publicitat

OBERT D'AUSTRÀLIA

El de Manacor busca acabar amb l'hegemonia exhibida pel número u

Nadal-Djokovic: només un en pot sortir viu

L'esport avança a base de grans duels. Duels que mouen masses i emocions. Al circuit ATP n'hi ha dos de superposats: l'etern enfrontament entre Roger Federer i Rafa Nadal, i el no menys clàssic entre el mateix Nadal i Novak Djokovic, actual número u del món. Ells dos es tornaran a veure avui les cares -serà el seu duel número 30; es diu aviat en dos tenistes que no superen els 25 anys- a la final de l'Open d'Austràlia, primer Grand Slam de la temporada.

L'any passat, Djokovic va ser el gran dominador del circuit. Les seves derrotes es podien comptar amb els dits d'una mà. Fins i tot es va atrevir a profanar el domini de Nadal sobre terra batuda, una superfície de què havia estat el gran dominador des de la seva aparició a l'ATP. Amb tres Grand Slams del 2011 al sarró -Austràlia, Wimbledon i Nova York-, el serbi va fer fora el de Manacor del número u mundial. Era la temporada més perfecta que es pugui imaginar, sempre amb el permís d'aquells anys en què Federer s'obstinava a massacrar els rivals.

La victòria de Djokovic a la final de Nova York va fer reflexionar Nadal, que aquell dia va veure com el seu rival li passava per sobre amb arguments, bàsicament, tenístics. Així que, acabada la temporada, va decidir entrenar més dur que mai els seus cops. Entre cella i cella tenia la intenció de fer mal amb el revés, d'evitar les boles curtes, d'evitar que el rival -Djokovic ho aprofita com ningú- l'ofegui des d'una posició dominant al fons de la pista.

"Guanyar per tenis"

El desplegament de cops que ha dut a terme el de Manacor al llarg del primer Grand Slam de la temporada confirma la seva evolució. "Ara guanyo per tenis", ha arribat a declarar en sala de premsa. Ja no és aquell Nadal que tirava endavant els partits a partir de la seva titànica condició física. El partit de semifinals contra Federer en va ser un bon exemple. Se'l veu àgil i amb l'estratègia al cap, jugant cada bola amb intenció. Un full de ruta que amb Djokovic haurà de complir més que mai.

Perquè el serbi ha començat aquest 2012 com va transitar per l'any passat: amb un coet a la raqueta. Divendres ho va tornar a palesar en una semifinal elèctrica contra Murray, que se li va posar contra les cordes. Djokovic vol la seva cinquena corona de Grand Slam -seria la tercera a Austràlia- i, d'aquesta manera, evitar que Nadal s'endugui el seu onzè gran torneig. Una xifra que l'acostaria als setze que acumulen les vitrines de Federer.

Com en tots els grans duels, els jugadors batallen entre ells i contra la història. Els dos protagonistes de la final saben que són els tenistes més en forma del moment i que només ells són capaços d'aconseguir el Grand Slam sencer, és a dir, la victòria als quatre grans tornejos en una sola temporada. L'últim que ho va aconseguir, Rod Laver, dóna nom a la pista on Djokovic i Nadal es veuran les cares. El pes de la història serà molt present a Melbourne Park. Només un quedarà viu en aquesta lluita per l'eternitat.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT