Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Jordi Balcells: “Fem sentir important a tothom perquè realment és així”

Entrevista a Jordi Balcells, preparador físic del Girona

Va arribar al club el 2005 com a entrenador de l’aleví B i, des de llavors, el Girona no s’entén sense la seva presència. Jordi Balcells (Lloret de Mar, 1978), qui també va dirigir l’infantil B i s’encarregava de la càrrega de treball del juvenil A i els equips de la base, acumula més d’una dècada com a preparador físic del primer equip, contribuint a l’històric ascens del 2008 i el salt a l’elit.

Té un valor increïble que el Girona hagi arribat a Primera.

Si el sol fet d’haver ascendit per primer cop a la història ja és molt meritori, la manera en què s’ha produït ho fa encara més especial. Veníem d’uns precedents amb finals amargs que no eren gens senzills de superar, i hem sigut capaços, cada cop que hem caigut, d’aixecar-nos per aconseguir-ho. Probablement havíem de recórrer el camí d’aquesta manera per arribar fins aquí. És un èxit absolut, especialment per totes aquelles persones que hi han contribuït durant el llarg trajecte que vam iniciar fa força temps. Aquesta fita ha sigut possible gràcies a molta gent, i és la culminació d’incomptables hores de feina.

Vostè ha tingut el privilegi de viure dos ascensos de primera mà. Les emocions són comparables?

El salt a Segona A va tenir molta importància, passàvem de ser amateurs a professionals. Ho vam viure amb molta intensitat i il·lusió, segurament ha sigut la primera pedra. Ara hem pujat un esglaó més. Arribar a Primera costa molt, només cal que ens ho preguntin a nosaltres! Som més conscients del que hem aconseguit actualment que no pas el 2008, potser per la joventut que teníem.

Després de molts anys lligat a l’entitat, en deu haver vist de tots colors.

Hem passat instants molt complicats, però fins i tot en aquells moments i dins les possibilitats que hi havia es treballava dur per arribar fins on som ara. Hi ha molts esforços que desconeixem i fer créixer un club comporta moltes dificultats. Fa goig formar-ne part, viatges per Catalunya i et parlen del Girona com un club en el qual emmirallar-se i comparar-se.

Un club que ha aterrat a l’elit amb molta força tot i que va iniciar els entrenaments més tard que la majoria.

Els futbolistes van dur a terme un any intens, van sentir moltes emocions. Necessitaven començar nets i amb una predisposició que no pot existir si no has descansat abans. També teníem en compte un aspecte emocional que ens ha permès arribar a un nivell pel qual se sol necessitar més temps. Vam concentrar la càrrega de treball, assumint que existirien moments en què la fatiga faria acte de presència. Per sort, la resposta de la plantilla fa que l’adaptació i l’exigència siguin molt més senzilles, les sensacions es trobin i els resultats arribin.

¿Trobar l’equilibri perquè l’equip mantingui el to físic durant el curs és el gran maldecap?

En la ment dels professionals es treballa a dues o tres setmanes vista, però a efectes de rendiment és immediat. El més important és que el futbolista arribi en les millors condicions possibles a cada partit i que el tècnic, si l’ha de menester, ho pugui fer. A partir d’aquesta premissa busquem el nivell adequat per competir mitjançant la càrrega física, la recuperació i l’alimentació. Conèixer els calendaris amb antelació suficient també ens permet efectuar treballs de gimnàs o individualitzats. En funció de la setmana, incloem un tipus de tasca o un altre, però el focus no varia.

Com es mantenen endollats els jugadors que compten amb menys participació?

Aquesta és una de les claus que hem tingut en els últims anys. Els futbolistes que juguen són els primers a comprendre aquells qui no participen tant. La immediatesa de les setmanes fa que visquem una espècie de microvida setmanal, que acaba allà on conclou cada partit. La nostra feina tracta de fer sentir important a tothom perquè realment és així. Aquest procés és molt llarg i necessitem que quan un jugador entri aporti minuts de moltíssima qualitat en moments importants.

¿L’equip està preparat per respondre a l’exigència d’afrontar tres partits -Sevilla, Leganés i Barça- en només set dies?

Acumulem dues setmanes amb una òptima dinàmica de treball. No som com els equips grans que estan preparats per competir cada tres dies, però davant setmanes d’aquest tipus prima competir i recuperar-se bé. No podem plantejar-nos entrenaments de millora o amb molta exigència, ja que no hi ha temps per restablir-se. Estem tranquils, ja que el treball diari ens farà créixer per donar el millor de nosaltres, tenim jugadors d’un nivell molt similar i tots aquells que participin aportaran en rendiment.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF