Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

Un solitari gol de Nacho Novo premia l'excel·lent treball defensiu de l'Sporting

Inofensiu i tímid, l'Espanyol cau per la mínima al Molinón

La segona volta de l'Espanyol té números de descens. Directe. Rotund. Ha sumat onze punts dels últims 42 possibles i només el Getafe, amb deu, presenta pitjors resultats des del 22 de gener. La derrota d'ahir al Molinón certifica aquesta inèrcia negativa en què ha entrat l'equip i que, després del miratge dels dos empats consecutius, continua ben present.

Europa es complica. Molt. Moltíssim. I no només per les dificultats que està trobant l'equip per seguir sumant, sinó per les sensacions que el seu joc desprèn. Allunyat de l'alegria, d'aquell punt espontani, fresc, valent, que es respirava en els moviments en la primera volta, ara l'equip s'estavella en un futbol més aviat espès, travat, de massa lluita. I, cansat en el final dels partits, cau derrotat sense ànim per aixecar-se. Hi tenen molt a veure els rivals i la manera com plantegen els partits a l'Espanyol, però també el moment de poca confiança que tenen ara els periquitos.

La dinàmica de l'Sporting és totalment oposada i, si el comptador de la classificació comencés a la segona volta, l'equip que entrena Manolo Preciado trepitjaria terreny europeu. És impossible fer-li un gol al Molinón. Els locals han mantingut la porteria a zero en vuit dels últims nou partits a casa. Ahir els asturians van tornar a exhibir una brillant consistència defensiva, ajudats per un Espanyol que va fer ben poc per trencar aquesta estadística.

Sense Javi Márquez

Un cert xup-xup va envoltar l'inici del partit al Molinón. Pochettino va deixar fora de l'onze Javi Márquez per una decisió que, després, en sala de premsa va justificar com a "exclusivament futbolística", per repetir l'alineació de les últimes dues setmanes, amb Javi López i Verdú al doble pivot i Iván Alonso de mitja punta. El 4-2-3-1 habitual es va reinventar un pèl per mirar d'aturar el joc directe dels locals i trobar, en l'aposta per caçar les segones jugades a través d'Iván Alonso, la millor fórmula per assaltar el Molinón.

L'Espanyol va jugar a estones amb un 4-1-4-1 camuflat quan Verdú s'apoderava de la pilota per enllaçar amb l'atac per una via rasa i combinativa. Callejón i Luis García van moure's bé des de les bandes, van buscar-se i van intentar fer alguna bona passada diagonal que va apropar-los a l'àrea. De xut llunyà ho va intentar Luis García després d'una lluita aèria d'Iván Alonso, molt intens i mòbil, que feia de segon davanter. També Osvaldo, corrent a l'espai, va gaudir d'alguna aproximació perillosa que no va saber concretar. L'Espanyol va jugar un primer temps força bo, perquè, tot i no culminar el seu domini en res en atac, no va patir en defensa. Ja fa setmanes que, centrat a corregir-se en defensa, l'equip ha prioritzat el control del joc a la progressió. L'objectiu és estar viu tants minuts com sigui possible. No perdre el partit primer i, després, si de cas, anar a guanyar-lo. Durant molts minuts l'equip va tenir a les seves mans la possibilitat d'arriscar, però no va tenir prou força per fer-ho. Ni tan sols quan Javi Márquez va entrar al camp en substitució d'un Javi López amenaçat amb groga.

Sense convicció i, de mica en mica, arraconat al seu propi camp (només Chica des de l'esquerra intentava estirar l'equip), l'Espanyol va veure com l'Sporting s'apoderava de la iniciativa en el joc. Els locals van tenir fe en la victòria, van deixar-se anar amb valentia, amb la força que dóna el desig de voler dedicar a Preciado una victòria després que el tècnic perdés el seu pare en un tràgic accident aquesta setmana.

Quan van voler treure's la pressió de sobre, ja era tard. L'Espanyol ja anava a remolc, ja estava massa cansat. Osvaldo, poc inspirat, ensopegava amb la pilota dins l'àrea, Verdú no connectava amb Callejón i Luis García com en el primer temps, i els jugadors, a mesura que passava el temps, es consumien en protestes a l'àrbitre i i quedant-se cap cots.

Canvis valents

El tècnic local va apostar per donar entrada a Nacho Novo passat el minut 60, i retocar el seu atac per donar galons a De las Cuevas pel centre. Va fer un canvi atrevit, convençut que els seus homes tirarien d'esperit per trencar l'empat. Pochettino tenia poc marge de maniobra, però tenia la carta d'Álvaro Vázquez, que hauria pogut aprofitar el partit obert que es dibuixava ben entrada la segona meitat.

Però no ho va veure clar i va resistir amb els davanters que tenia sobre la gespa. Aquests, però, ni van inquietar Juan Pablo ni van poder evitar que Nacho Novo fes l'1-0 fins que faltaven vint minuts per al final. Raúl Rodríguez, intentant refusar, va pentinar enrere una pilota que Novo va caçar al segon pal per superar Kameni, venut i vençut a terra abans d'hora.

El final va ser una agonia, però no per a l'Sporting, que es va reforçar encara més darrere, ordenadíssim sense pilota, coordinat en les transicions. L'Espanyol va ser incapaç d'atacar millor que en els 80 minuts anteriors i allarga a sis els desplaçaments que fa que no marca un gol. I així Europa s'allunya. Molt. Moltíssim.