Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

Hem de declarar La Curva intransferible

He llegit aquests dies que el millor club del món no té qui l'animi. I que tot buscant voluntaris per a aquesta noble tasca, han parlat i donat tractes de favor a "uns nanos molt macos", tan macos que alguns d'ells tenen antecedents penals per delictes de sang. Però també diuen que la capacitat de perdonar és un valor i en el Regne dels Valors sempre es pot trobar una ficció que manipuli la veritat.

Tot això no formaria part del meu negociat si no fos perquè els rics pensen que amb diners es pot comprar tot. I gairebé sempre tenen raó. Que el porter els abandona, per pocs euros i ben a prop podem tenir un bon porter suplent. Que hi ha un Tello que apunta a figura, cap a casa. Que l'aleví del rival ens guanya la Lliga, fem que mig equip travessi la Diagonal. És per aquesta obsessió que tenen de comprar tot el que els falta que en llegir la notícia em va entrar el pànic. Nosaltres tenim un gran grup d'animació i ells un ambient similar al del Liceu. Nosaltres som pobres i ells rics. Nosaltres tenim en venda fins a l'últim dels massatgistes i a ells els encanta comprar. Els elements objectius hi són. Si hi afegim la meva tendència a la paranoia, la conclusió és clara: ens voldran comprar La Curva!

Però La Curva no està en venda: és intransferible. Perquè, tot i que quan convé els critico, és de les millors coses que tenim. El seu suport a l'equip és incondicional, transmeten una energia que arriba als jugadors, omplen el buit dels 20.000 absents de cada partit, han aconseguit que la resta d'espectadors ens aprenguem els seus càntics i que per moments l'estadi de Cornellà-El Prat sembli -també per l'ambient- anglès.

I tot això s'ha assolit expulsant del camp els nostres "nanos macos". Perquè tan macos són els Brigadas com els Boixos. Tan feixistes els uns com els altres. En això hi estem d'acord els pericos decents (que som majoria) i els culers decents (també majoria). Però els nostres ja no hi són. Existeixen, però no tenen cap presència. No només no disposen d'entrades barates sinó que tenen prohibit l'accés al camp.

Diuen les males llengües que la iniciativa de la Grada d'Animació blaugrana va sorgir en veure l'ambient d'un derbi al nostre camp. I que com el nen consentit que vol el que veu, es va iniciar un procés artificial que s'ha tancat aquesta setmana. Però no tot es pot comprar: potser ara alguns han entès millor què vol dir això de la força d'un sentiment.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF