Publicitat
Publicitat

TENIS

Nadal ha de reeditar el títol per seguir liderant el rànquing ATP

Gespa, tradició i batalla pel número 1 es troben a Wimbledon

Wimbledon és un torneig incomparable. És l'únic Grand Slam que es disputa sobre gespa i l'únic que decideix els caps de sèrie per criteris diferents dels del rànquing mundial de l'ATP. Tot plegat fa que estigui envoltat d'un encant revestit de pompa i tradició pràcticament irresistible. Avui a les dues del migdia, la pista central de l'All England Lawn Tennis Club obrirà les portes per acollir el primer partit del campionat, que enfrontarà l'últim vencedor, Rafa Nadal, amb el nord-americà Michael Russell.

Serà el tret de sortida a dues setmanes apassionants. Més enllà de la imprevisibilitat dels resultats -la gespa ho complica tot per la rapidesa que aporta al joc-, serà elèctric el nou episodi de la batalla pel número 1 que protagonitzen Nadal i el serbi Novak Djokovic. El balear no té escapatòria: o reedita el títol que va aconseguir l'any passat i el 2008 -després d'una mítica final contra Roger Federer-, o bé deixa pas a Djokovic. Si no vol dependre de Nadal, el serbi sap que guanyant el torneig aconseguirà el número 1 mundial.

Per la temporada que estan fent els dos, dominadors absoluts del circuit, s'haurien de trobar a la final. Però això és Wimbledon i, per tant, cal tenir molt en compte les evolucions de Federer, vencedor en sis ocasions sobre la gespa de Londres. El joc del suís a Roland Garros, on va perdre la final contra Nadal, fa pensar en un Federer agressiu, sense complexos, exprimint el suc del seu servei deliciós i del seu precís cop de dreta. En cas de vèncer el torneig, igualaria el rècord de Pete Sampras, set vegades guanyador a Londres. Si venç Nadal, seguirà perseguint el rècord de Björn Borg, que es va endur Roland Garros i Wimbledon tres anys seguits.

L'esperança britànica

Tampoc caldria treure l'ull de sobre d'Andy Murray, l'escocès cridat a acabar amb la sequera britànica a la gespa de Londres, que s'allarga des del 1936. De moment, va per bon camí: la setmana passada es va endur el títol de Queen's, una bona carta de presentació. En unes hipotètiques semifinals es trobaria amb Nadal, mentre que en l'altra vessant del quadre es dibuixa un duel Djokovic-Federer per un lloc a la final. Una final en què no faltaran ni les maduixes amb nata entre el públic ni, segurament, els paraigües. Tot sigui perquè no falli la tradició.