Els EUA confonen l'himne alemany amb el nazi
El cantant de les lletres nacionals de l'eliminatòria de la Copa Federació de tenis que s'ha celebrat a Hawai ha entonat les primeres estrofes del 'Deutschlandlied' davant la sorpresa de l'expedició germana
BarcelonaL'eliminatòria entre els Estats Units i l'Alemanya de la Copa Federació de tenis ha deixat la imatge esportiva més abstracte del cap de setmana. Abans de disputar-se el primer partit sobre la pista de Maui (Hawaii), el solista encarregat d'interpretar els himnes ha entonat el 'Deutschlandlied', la cançó nacional germana durant el Tercer Reich nazi. La sorpresa del conjunt europeu ha estat absoluta.
"No m'ho podia creure. Va ser senzillament un moment increïblement trist i impactant. No ho podia entendre. Ho trobo inexcusable. És un escàndol", ha comentat l'entrenadora principal, Barbara Rittner. Les seves jugadores s'han contagiat de la seva indignació. "Va ser l'encarnació de la ignorància. Vivim al 2017, al segle XXI. I una cosa així no pot passar, no ha de passar", ha comentat Andrea Petkovic.
Avergonyida, la Federació Nord-americana (USTA) ha emès un comunicat i ha obligat la seva nova directora de tenis professional, l'expresidenta de la WTA Stacey Allaster, a organitzar una roda de premsa per demanar disculpes. "Volem demanar disculpes a l'equip alemany. No tornarà a passar", ha explicat.
Una més
Les confusions amb els himnes nacionals és un fet més habitual del que sembla. En un món 2.0 cada vegada és més fàcil trobar informació, per exemple, sobre els himnes. El problema és que les fonts no sempre són d'aigua potable. A Espanya se n'han viscut alguns casos força sonats. Un dels més recordats és el del 2003, durant la Copa Davis a Austràlia, en què va sonar l'himne de Riego de la Segona República, que va interpretar en directe el trompetista James Morrison.
El cas va ser diametralment oposat al de l'agost del 2015, quan a Carolina Marín –campiona del món de bàdminton a Jakarta– li van posar l'himne espanyol amb lletra, el que va escriure José María Pemán a petició de Primo de Rivera i que s'utilitzava després de la Guerra Civil, durant el franquisme. Curiosament, l'any 2011 va passar el mateix amb Alberto Contador, durant la cerimònia del podi del Giro d'Itàlia.
Dos anys abans, el 2009, el ciclista havia protagonitzat una anècdota semblant. Després de guanyar el Tour de França, Contador va haver de sentir la cançó nacional de Dinamarca i no l'espanyola. A Jorge Lorenzo li va passar una cosa similar. El pilot de MotoGP va guanyar la cursa de Laguna Seca (Estats Units), però va sentir per megafonia l'himne italià. Al seu costat, Valentino Rossi, es va fer un panxó de riure. Els organitzadors –curiosament, Dorna és una empresa amb seu a Catalunya– van tallar de seguida l'àudio davant les mostres de desesperació de Lorenzo, i el van substituir per la versió correcta.
La selecció espanyola d'handbol va viure un episodi semblant fa gairebé 20 anys. El 1999, al Mundial disputat al Caire, va sonar l'himne del Marroc. Aleshores, el president de la Federació Espanyola, Jesús López Ricondo, va saltar a la pista per exigir explicacions. En aquell partit, però, no es va esmenar l'error. Un altre cas curiós va passar en waterpolo, el 2001, després que Espanya derrotés Iugoslàvia al Mundial del Japó. Per un error tècnic, no va sonar l'himne espanyol per megafonia. Els jugadors van respondre a l'anècdota taral·larejant-lo.
