Publicitat
Publicitat

NATACIÓ

Barcelona, llesta per capbussar-se

Quan falten 120 dies per al Mundial, la ciutat es prepara per al repte que va assumir fa menys de 3 anys

El 19 de juliol Barcelona tornarà a ser el centre d'atenció esportiu del planeta. El Mundial de natació farà reviure les magnífiques sensacions de fa 10 anys a la ciutat que respira esport pels quatre costats. Fa poques setmanes va acollir el Mundial d'handbol, al maig arriba l'espectacle dels X Games i l'any que ve serà el torn del Mundial de bàsquet. La particularitat d'aquest Mundial de natació és que Barcelona haurà organitzat el tercer Mundial més gran del món, després del de futbol i el d'atletisme, amb menys de tres anys. El maig del 2010 la FINA es va trobar amb el problema de la renúncia de Dubai a organitzar el del 2013. Va haver de reaccionar de pressa, i va pensar en Barcelona, que havia deixat un molt bon record amb el Mundial del 2003 a la federació internacional. L'Ajuntament de la ciutat, liderat per Jordi Hereu (PSC), va assumir el repte el setembre d'aquell 2010, amb la convicció que les instal·lacions per disputar tots els esports ja les tenia construïdes del 1992, tot i que en moltes calia fer-hi obres de reforma importants. Però el maig del 2011 CiU va guanyar les eleccions a Barcelona i va canviar el govern municipal. Xavier Trias va agafar el compromís, tot i els dubtes inicials, i després d'alguns canvis en l'organització s'ha fet seu el projecte, amb què vol seguir potenciant la ciutat com a destí principal del turisme lligat a l'esport, una font d'ingressos important en els temps de crisi actuals.

Un dels principals recels del govern de CiU és que afirma que es va trobar tots els acords signats amb les FINA i amb la Federació Espanyola de Natació, però amb cap acord econòmic tancat amb cap institució. Segons ha explicat a l'ARA Pere Alcover -regidor d'Esports del PSC fins al 2011-, ells van deixar el comitè organitzador i el comitè executiu formats, i havien començat les negociacions per aconseguir els diners i els beneficis fiscals per als patrocinadors, però que el canvi de govern va interrompre-ho tot. "El que no vam fer és deixar-los-ho tot pagat, evidentment", ha reconegut Alcover.

D'aquesta manera, el govern de Xavier Trias, i en concret la seva regidora d'Esports, Maite Fandos, es van haver d'arremangar per aconseguir tots els recursos. La Diputació ha sigut la més generosa, amb 4 milions, mentre que el Consell Superior d'Esports (CSD) de l'Estat només ha donat, de moment, mig milió dels tres a què s'havia compromès. La Generalitat encara no ha fet cap aportació, però l'Ajuntament és comprensiu amb la situació econòmica del govern català. Així, el govern municipal hi ha hagut de posar 11 milions -repartit en tres exercicis-, encara que confia que amb els beneficis fiscals ja aprovats podrà aconseguir prou patrocinadors per poder reduir aquests 11 milions d'aportació municipal.

L'Ajuntament barceloní, però, ha hagut de posar-hi més diners (11,2 milions d'euros) en forma d'inversions en instal·lacions -sobretot al Palau Sant Jordi i a la piscina de salts-, tot i que no són exclusivament per al Mundial de natació. Malgrat l'alt cost que suposarà per a la ciutat aquest Mundial, el retorn que calcula l'Ajuntament que rebrà serà molt més gran, de 5,5 euros per cada euro invertit.