Publicitat
Publicitat

COPA DEL REI

El Màlaga fa suar tinta a l'equip de gala però no evita l'enèsim clàssic des del 2008

El Barça, a semis de Copa per jerarquia i caràcter

La setmana que ve i l'última setmana de febrer es disputaran els clàssics 19 i 20 dels últims quatre anys i mig. I just després, el 2 de març, el 21è, el de Lliga al Bernabéu. Un excés per a alguns, una alegria per a d'altres i un bé de Déu per a les televisions. El Barça, aquest Barça que ha canviat de mentalitat des del 2008, ja no s'arruga els grans dies, i quan els partits són de cara o creu -un match ball , com el va qualificar Jordi Roura- no falla quasi mai.

Ahir a la Rosaleda de Màlaga no es va veure la millor versió del Barça, aquell que va meravellar aquí mateix fa 10 dies, en sintonia amb els dos últims partits contra el Màlaga i la Reial Societat, però sí un equip que té galons, i que guanya per jerarquia. Ahir va jugar el que tots hem decidit que és l'equip de gala, amb l'excepció de Pinto i Mascherano -per Puyol-, igual que a Sant Sebastià fa cinc dies, i es va notar que tenen una certa fatiga mental. Però quan el partit es va posar costa amunt amb el 2-2 de Santa Cruz, que abocava el duel a la pròrroga, va desplegar la seva aura de campió per resoldre l'eliminatòria. Contra el Madrid tot canviarà. Els clàssics són un punt i a part.

De tu a tu

Des del primer minut ja es va veure que el partit no seria igual que el de Lliga. Fins al 0-1 de Pedro al minut 8, els dos equips es van repartir la possessió quasi al 50% sense xutar a porteria. Una guerra territorial a què el Barça no està gens acostumat, ja que encara no s'havia trobat cap equip a Espanya ni a Europa que li discutís aquest aspecte. Però ja fos pel cansament mental dels migcampistes -Xavi, Busquets i Cesc- o pel mal estat del terreny de joc -els jugadors relliscaven cada dos per tres, i això feia que el joc no fluís-, el Barça no va poder fer circular la pilota a la velocitat que li agrada. I el Màlaga, que també disfruta jugant així, va convertir el partit en un intercanvi de cops, jugant de tu a tu sense complexos.

El primer gol va néixer d'una genialitat de Xavi, que va assistir Alves perquè el brasiler posés la pilota al cap de Pedro. El Màlaga de Pellegrini, però, no tenia la intenció de deixar-se intimidar, i de seguida va reaccionar. Va construir un contracop de manual, que va néixer d'unes mans de Seba Fernández i que va culminar Joaquín amb un xut ras ajustat al pal d'un Pinto que hi podria haver fet alguna cosa més (min 12).

Amb aquest 1-1 es va arribar al descans. Era el resultat que millor resumia el que havien sigut els primers 45 minuts. El Barça no va ser superior al Màlaga en cap moment, malgrat un xut al travesser d'Iniesta després d'associar-se amb Messi (min 35) i una altra jugada personal del crac argentí que va aturar molt bé Kameni (min 24). Camacho també hauria pogut fer el segon del Màlaga amb un bon xut des de la frontal que Pinto va aturar en dos temps, després d'uns instants de suspens. El mig de camp del Barça, tot i ser el de gala, no carburava, i això ho va percebre el públic, que es va atrevir a cantar en diverses ocasions "El Barça té por, el Barça té por" i " A por ellos ". Un fet inèdit aquesta temporada, quan fora de casa ha estat immaculat, menys a Anoeta i Celtic Park.

Piqué fa el gol del pare

El partit va canviar a l'inici de la segona part, quan Piqué va celebrar la seva recent paternitat amb l'1-2. El de la Bonanova estava en posició de davanter per una falta lateral prèvia, i va resoldre amb la qualitat d'un killer una bona assistència d'Iniesta (min 49): control d'esquena, moviment ràpid per girar-se i xut ajustant la pilota al pal de Kameni.

El gol va deixar tocat el Màlaga, que es va deixar hipnotitzar pel famós rondo blaugrana. A poc a poc els de Jordi Roura es van fer seu el partit, i quan van olorar sang van posar la directa.

Perdonen massa

Però el problema del Barça en els últims partits és que estan perdonant massa ocasions, i ahir van fallar la sentència diferents cops, fins que el Màlaga ho va aprofitar. Un altre contracop de llibre, que va tornar a néixer amb polèmica -una falta sobre Cesc de Weligton, que estava estès a terra-, va acabar amb l'empat de Roque Santa Cruz amb un xut creuat en què Pinto no va poder fer res.

El Barça va estar grogui uns minuts, i la Rosaleda es va posar a crida "Sí que es pot, sí que es pot". Aquest vegada el Barça va treure el gran campió que té a dins i gràcies a un estel·lar Iniesta va resoldre l'eliminatòria. En el minut 75 el crac de Fuentealbilla va culminar una jugada col·lectiva de manera elegant. Amb aquest gol s'evitava la pròrroga, i molts van respirar alleugerits. Cinc minuts més tard, Iniesta va obrir la pilota a la dreta, on va aparèixer Alves, que va posar la pilota al cap de Messi. L'argentí va sentenciar el partit i els quarts de final.

En el últims 10 minuts, el Màlaga es va rendir, òbviament, i el Barça encara hauria pogut marcar algun cop més, amb Piqué pujant a l'atac com un davanter més. Kameni va evitar que arribés el cinquè gol, com en accions anteriors havia fet patir Messi, a qui va aturar quasi tots els xuts menys l'últim cop de cap.

El Barça ja sap que la setmana que ve haurà de visitar el Bernabéu un altre cop, l'enèsim de l'era moderna. I és que els dos equips no renuncien a cap competició, i com que són els millors, es troben sempre.