Publicitat
Publicitat

Abidal fa posar la pell de gallina a 95.000 persones

Abidal va fer aixecar al Camp Nou sencer quan va saltar al camp només sis setmanes després de ser operat d'un tumor al fetge. El francès va ser mantejat al final pels seus companys, que l'enyoraven.

Éric Abidal només va jugar els que s'anomenen els minuts de les escombraries, però va rebre l'ovació més gran que es recorda en els últims anys al Camp Nou quan va saltar a la gespa.

Fa tot just un mes i mig, en una revisió mèdica rutinària van detectar un tumor al fetge del lateral francès, que va haver de ser operat per extirpar-l'hi el dia següent. Això va ser el 18 de març, i ahir va tornar a jugar uns minuts, testimonials, vestit de blaugrana. Un autèntic miracle que va fer esborronar les quasi 95.000 persones que omplien el Camp Nou malgrat la cortina d'aigua que va caure durant quasi tot el partit.

Pep Guardiola sabia que seria una injecció de moral extraordinària el sol fet que Abidal rebés l'alta mèdica i entrés a la convocatòria amb la resta de l'equip. Aquell jugador que l'any 2008 es va sincerar en una sala de premsa en què va reconèixer que no tenia amics al vestidor, ahir va rebre l'estima més gran possible amb una ovació de tot el Camp Nou, i posteriorment va ser mantejat pels seus companys, que l'adoren d'una manera especial, i que han patit molt durant aquestes sis setmanes de recuperació. "L'Abi ja és aquí", deia Guardiola dilluns amb la cara il·luminada, i també assegurava que si podia avui sortiria al camp per ajudar-los. El tècnic sabia que si el partit es posava lleig i l'eliminatòria estava oberta no podria treure'l al camp, però si arribaven als 90 minuts i la cosa estava resolta, tenia clar que regalaria a Abidal l'escalf d'una afició que s'estima els jugadors com Abidal amb bogeria. "És un jugador molt estimat perquè és tot cor, i ens ha fet molta il·lusió que pogués tornar a jugar", deia ahir Guardiola al final del partit, i va admetre que si l'equip no hagués tingut tantes baixes en defensa ahir no l'hauria convocat.

L'aigua calma els ànims

Mai sabrem què hauria passat al Camp Nou ahir si no hagués plogut. Des de Madrid havien escalfat molt els ànims dels blaugranes, i tot i les crides a la calma i al seny del president Sandro Rosell i de tot l'entorn, mai sabrem què hauria passat si el partit s'hagués posat massa calent. Però per sort va ploure, i va ploure molt durant les hores prèvies i durant quasi els 90 minuts, i l'afició es va preocupar més de refugiar-se de l'aigua que queia a dojo del cel que de pensar en Mourinho i les seves provocacions. Les 95.000 ànimes del Camp Nou ahir van ajudar l'equip quan veien que ho necessitava, van cantar l'himne del Barça a cappella , fins i tot per sobre del maquíssim himne de la Champions, que quasi no se sentia. I molts pocs missatges cap a Mourinho; ahir no era al camp i els culers quasi no es van recordar d'ell. S'han acabat quatre clàssics.