Publicitat
Publicitat

L’1-O paralitza els pressupostos

Montoro no té els suports garantits, però està segur que a principis del 2018 hi haurà comptes

La dura resposta de l’Estat a la determinació de la Generalitat de celebrar un referèndum d’autodeterminació diumenge vinent ha deixat Rajoy sense els suports que creia tenir assegurats per aprovar els pressupostos generals de l’Estat del 2018. El ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ho explicava aquest dimarts després que la setmana passada ja va haver d’endarrerir l’aprovació dels comptes prevista per divendres passat. Montoro va admetre -sense signes de preocupació- que ara mateix no té assegurats els suports, fent sempre referència implícita a uns nacionalistes bascos que van ser la clau de volta per aprovar els pressupostos del 2017 i que ara no es volen veure en la situació de donar suport al govern que està atacant tots els fronts per evitar el referèndum de l’1 d’octubre.

El més habitual és que els pressupostos, després de ser aprovats pel consell de ministres, triguin com a mínim dos mesos a debatre’s al Congrés i al Senat abans de convalidar-se definitivament. Per això s’haurien de presentar com a màxim en les dues pròximes setmanes i passar pel Congrés sense esmenes a la totalitat per arribar al 31 de desembre amb comptes. Com explicava aquest dimarts el ministre d’Hisenda, la Constitució espanyola estableix una mena de taula de salvació per a casos com aquest: si s’arriba al darrer dia de l’any sense pressupostos es prorroguen els de l’any anterior automàticament, i aquest és ara l’escenari més probable.

També es podrien produir altres escenaris com ara que s’arribin a acordar al novembre o al desembre, cosa que acabaria activant la pròrroga, però seria transitòria, fins que es convalidessin definitivament a principis d’any. Montoro es va mostrar convençut que hi hauria pressupostos sigui amb els terminis que sigui. “Hi ha precedents i antecedents de totes les situacions i qualsevol és possible”, va assegurar sempre sense fer cap referència ni al PNB ni a Catalunya.

Tot plegat es mesura amb el termòmetre de la tensió a Catalunya, que ara mateix marca una temperatura massa elevada perquè el Partit Nacionalista Basc doni suport a Mariano Rajoy. Però l’executiu espanyol creu que, un cop baixi la temperatura, tornarà a tenir els suports que fa setmanes donava per fets. Si el consell de ministres tenia a l’agenda de la setmana passada l’aprovació dels comptes públics era perquè el gruix de la negociació ja estava tancat i el projecte gairebé enquadernat. Segons Hisenda, només quedaven alguns serrells, com ara el salari dels funcionaris i les esmenes que hi poguessin presentar grups com Coalició Canària. I, per això, tant el ministre d’Economia, Luis de Guindos, com la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, explicaven ahir que el govern espanyol continuava negociant i recalcaven el missatge de seguretat de Montoro: “Soc optimista i estic convençut que els pressupostos s’aprovaran”, asseverava De Guindos.

I si els membres del govern de Rajoy n’estan tan convençuts, és perquè el PNB va pactar ara fa pocs mesos un paquet de millores econòmiques per a Euskadi lligades als pressupostos del 2017 que comprometien inversions i canvis a llarg termini. Secundar els comptes d’aquest any va suposar 1.400 milions d’euros més per al País Basc en compensació pels deutes pendents per la quota basca des del 2007. Però, a més, també van acordar acabar les obres de l’anomenada Y basca, la connexió de gran velocitat entre les tres capitals de província. Hisenda sosté que la continuïtat d’alguns d’aquests acords queda supeditada a la renovació del suport, però el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, ja va reiterar aleshores que el seu compromís es limitava al 2017 i que “tenien les mans lliures” de cara a l’any vinent. I una cosa semblant passa amb Coalició Canària.

Però, a més, el pitjor escenari possible per a l’executiu popular seria que Montoro arribés al cap de l’any sense acord i fos incapaç de renovar-lo, la qual cosa podria acabar abocant Rajoy a unes eleccions anticipades. Una situació que, segons Hisenda, tampoc és la que busquen la resta de partits, fins i tot els que hi votarien en contra.

Pactes en ‘stand by’


El que de segur que quedaria com a mínim en pausa si no hi ha nous comptes per a l’any que ve són les mesures que el govern de Mariano Rajoy ja havia anunciat i que, en gran part, passen per l’acord que sí que ha aconseguit tancar amb el seu fidel soci de govern i d’investidura, Ciutadans. El seu líder, Albert Rivera, es felicitava la setmana passada per haver tancat un preacord amb Montoro que xifrava en un paquet de mesures de 8.300 milions d’euros a canvi del seu suport.

Entre les mesures que va anunciar Rivera hi havia la rebaixa de l’IRPF a les rendes més baixes (que implica que els treballadors que guanyen menys de 14.000 euros l’any no paguin aquest impost), però també l’ampliació de la baixa de paternitat de quatre setmanes a cinc i apujar el sou a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil perquè cobrin “el mateix que l’Ertzaintza”. I, a més, una mesura polèmica i esperada que es confirmava la setmana passada i que passa per rebaixar l’IVA als cinemes del 21% al 10%, com ja ha passat aquest 2017 amb la majoria d’espectacles a l’aire lliure. Tampoc s’aprovaria la pujada salarial gradual dels funcionaris.

Totes aquestes mesures quedarien en l’aire si no hi ha comptes públics, una llei bàsica per a qualsevol legislatura i que ha quedat bloquejada per la resposta de l’Estat al referèndum català. Per ara, doncs, el referèndum no ha fet moure Rajoy del seu lloc, però sí que l’ha obligat a moure l’agenda.

LES CLAUS

1. Per què Montoro no té suports per aprovar els pressupostos del 2018?

Perquè ara mateix només compta amb el suport explícit de Ciutadans. Els comptes públics vigents actualment es van aprovar gràcies al suport també del Partit Nacionalista Basc, que les últimes setmanes l’ha congelat a causa de la resposta de l’Estat a l’1-O.

2. Per què el govern espanyol es mostra segur que s’acabaran aprovant?

Perquè el PNB no hi ha donat un no obertament, sinó que ha congelat la negociació. Els nacionalistes bascos consideren “frívol” negociar ara amb Rajoy per la situació a Catalunya, però no li han negat el suport, sinó que han aturat les converses a l’espera del que passi després de l’1-O.

3. Aquest bloqueig suposa una pròrroga?

És el més provable i així ho admetia Montoro. Després de presentar-los en consell de ministres, els comptes necessiten com a mínim dos mesos per passar els tràmits parlamentaris (Congrés i Senat), cosa que dificulta molt que es puguin aprovar definitivament abans del 31 de desembre.

4. Per què es prorrogarien els comptes públics?

Perquè la mateixa Constitució espanyola preveu que en el cas que s’arribi a finals d’any sense pressupostos generals de l’Estat, es prorroguin els vigents automàticament fins que hi hagi unes noves eleccions o se n’aprovin uns de nous. La pròrroga, per tant, podria ser temporal.

5. Amb quins suports compta Montoro?

Ara mateix Ciutadans és l’únic partit que ha anunciat un preacord amb el govern de Mariano Rajoy després de pactar un paquet de mesures que xifren en uns 8.300 milions d’euros. Els anteriors comptes es van aprovar també amb el suport del PNB, Coalició Canària, Fòrum Astúries i Nova Canàries.

6. Què passaria si Rajoy no aconseguís aprovar els pressupostos del 2018 ni a principis d’any?

Tot i que l’executiu assegura que hi haurà comptes l’any que ve, si no ho aconseguís s’acabaria anant a unes eleccions anticipades perquè la llei dels pressupostos de l’estat és la base per a les futures actuacions de qualsevol govern.