MACROECONOMIA
Economia 20/07/2017

Draghi, insatisfet: “Els preus no són on volem”

El BCE decidirà a la tardor si prorroga els estímuls, que han d’acabar a finals d’any

Esther Herrera
2 min
Mario Draghi ahir a la roda de premsa que fa cada sis setmanes a Frankfurt.

Brussel·lesEl Banc Central Europeu manté el programa de compra de deute. El president de la institució, Mario Draghi, va insistir aquest dijous que la inflació encara no se situa als nivells que serien desitjables, i per això va reiterar la “necessitat” de mantenir una política monetària expansiva. Draghi, de fet, no va tancar la porta a ampliar el programa de compra si les condicions econòmiques no són favorables, tot i que va avançar que el consell de govern del BCE abordarà aquesta qüestió a la tardor.

“La inflació no és on volem que sigui. Confiem que hi arribarà, però no ho està”, va advertir el president del banc central. Tot i que els mercats esperaven l’anunci d’una lenta retirada, Draghi encara es va mostrar prudent, vistes les últimes informacions, que situen la inflació de l’eurozona en l’1,3%, encara lluny del 2% que el BCE té fixat com a objectiu. Segons va apuntar, la situació es mantindrà a curt termini, en part a causa dels baixos preus del petroli, per la qual cosa la seva política expansiva encara té arguments per mantenir-se.

Amb tot, l’italià va avançar ahir que el futur de la compra de deute es discutirà a la tardor, però que en la reunió d’ahir dijous hi va haver “unanimitat” a seguir mantenint l’actual política monetària. De fet, l’organisme també va mantenir el preu del diner: els tipus d’interès es quedaran al 0% “durant un període llarg de temps”. I malgrat que Draghi assegura que no vol “posar data a la retirada dels estímuls”, no es descarta que amb una situació econòmica favorable ho plantegi. Ahir, però, va enviar un avís clar als mercats: si l’economia empitjora, el programa es podria allargar i incrementar als 80.000 milions mensuals, enfront dels 60.000 actuals.

“Les compres netes continuaran al ritme actual fins a finals de desembre del 2017”, va assegurar la institució. Passada aquesta data, encara és una incògnita, però després d’uns rumors que apuntaven a l’anunci d’una gradual retirada, la prudència s’ha tornat a apoderar de Frankfurt.

Davant de les pressions d’alguns països com Alemanya, Draghi va repetir com un mantra que cal ser “persistents, pacients i prudents” per poder arribar a la xifra pròxima al 2%. Es va mostrar convençut que “a mitjà termini” els preus es recuperaran, però que la inflació subjacent (la que no té en compte el preu del petroli o dels aliments frescos) és encara molt baixa, en part perquè els salaris no han recuperat els nivells precrisi.

Previsions optimistes

Tot i així, es va mostrar esperançat per “l’enfortiment del creixement econòmic de l’eurozona”. “La fortalesa econòmica ha arribat, així que només cal esperar” perquè millorin les perspectives. Tot i així, Draghi va insistir en la prudència per evitar que les condicions financeres s’endureixin. Creu que aquest factor pot ser decisiu per impulsar el mercat de treball i que augmentin els preus. De fet, va millorar les seves previsions, vaticinant un creixement “sòlid i generalitzat en els pròxims tres mesos”, tot i que deixa la patata calenta als països de seguir amb “reformes estructurals” perquè la millora de l’economia sigui sostinguda. L’eurozona acumula 17 trimestres consecutius de creixement, uns nivells que no s’observaven des d’abans de la crisi, però el BCE prefereix, de moment, no deixar-ho tot en mans de les bones perspectives econòmiques.

stats