24/02/2012

Una tragèdia colpidora que no deixarà a ningú indiferent

2 min
Segura i Manrique, magnífics a Incendis.

Hi ha històries que una mare no pot explicar als seus fills, només li queda ajudar-los a descobrir per ells mateixos les arrels de la tragèdia en què rau el seu origen. La Nawal és aquesta dona i la protagonista de la obra del libanès de nacionalitat canadenca Wadji Mouawad, del qual La Perla 29 ha estrenat Incendis , inspirada en l'Èdip de Sòfocles. Incendis és una obra monumental en la seva ambició perquè la recerca de la memòria es converteix en una mirada sobre l'essència de l'ésser humà quan ha perdut qualsevol raó i ha deixat que la brutalitat, la crueltat i la animalitat del llop que devora els seus companys s'imposi al seu volant. És un text contemporani compromès que planteja qüestions sense una resposta unívoca. Incendis és un viatge, el de dos germans bessons fills d'una mare que va restar en silenci els últims anys de la seva vida, després d'un judici a la Cort Penal Internacional. Un viatge per trobar el pare i un germà, fins aleshores desconegut, i que els portarà a la seva terra, sumida en un conflicte bèl·lic sagnant.

Sobre la trama, l'autor projecta amb cops de notable literatura dramàtica els conflictes humans de la gènesi de la violència impresa a qualsevol història, ja sigui la d'un poble o d'un individu, i les seves suposades justificacions. Fascinat per l'argument i per la sonoritat del text, el director Oriol Broggi es val tan sols de set intèrprets i d'una tarima central amb sorra, com si fos a la biblioteca on acostuma a estrenar, per explicar aquesta història incidint en la senzillesa de les solucions escèniques i dramatúrgiques i mostrant un excel·lent pols en la direcció d'actors. De fet, a Incendis hi ha tres protagonistes, els dos bessons i el notari (Xavier Boada) i marmessor testamentari, mentre que la resta d'intèrprets es multipliquen amb papers més breus. També ho fan Clara Segura, que es alhora la mare jove i la filla, i Julio Manrique, desdoblat en el fill bessó i el seu germà desconegut, en un exercici que funciona a la perfecció. Tots dos estan fantàstics. El primer acte es magnífic i la narració camina amb intensitat, amb emoció. No tant en el segon, en què es desenvolupa el viatge de coneixement, i que s'allarga un xic. Res important, perquè som davant d'una creació del tot recomanable, una tragèdia colpidora que ben segur que no deixarà a ningú indiferent.

stats