Publicitat
Publicitat

LITERATURA

'La reina descalça', el retorn de Falcones

L'autor de 'L'església del mar' descriu l'èxode dels gitanos a l'Espanya del segle XVIII

Amb L'església del mar , Ildefonso Falcones va quedar "literalment devastat": l'èxit de vendes va superar -i de molt- el que l'advocat barceloní i els segells editorials que havien apostat per ell, Grijalbo i Rosa dels Vents, podien arribar a esperar. "La il·lusió que es té amb el primer llibre és molt gran, i encara més si va acompanyada d'una repercussió com la de L'església del mar ", reconeixia ahir al restaurant Villa Rosa, on minuts abans una trentena de periodistes i llibreters havien observat una mostra de la música que ha inspirat la novel·la, el flamenc, executada amb fúria al damunt d'un tablao que tenia de teló de fons el pòster promocional de La reina descalça (Grijalbo / Rosa dels Vents).

Han passat set anys de L'església del mar i quatre de La mà de Fàtima (2009), i Falcones s'ha decidit a explorar les ciutats de Sevilla i Madrid de mitjan segle XVIII. Després de la Barcelona medieval i la Còrdova morisca del segle XVI, l'escriptor s'interessa ara per explicar el periple del poble gitano durant la seva persecució. "L'any 1749 Ferran VI i el marquès de l'Ensenada van dictar que s'havia d'arrestar els gitanos -va fer memòria Falcones-. Als homes se'ls enviava a treballar a galeres, i a les dones se les tancava a la presó fins que morien. Separats homes i dones, era impossible que es reproduïssin, i d'aquesta manera el rei pretenia acabar amb la raça. Però es van equivocar, perquè els gitanos que van capturar eren els que estaven assimilats i vivien en pobles i ciutats. Els que anaven d'un lloc a l'altre van acabar fugint".

Falcones va reconèixer que la seva idea inicial era escriure sobre els ingenios cubans del segle XIX. Però a mesura que es documentava va pensar que "podia portar l'esclava a Espanya". D'aquesta manera va néixer la Caridad, una de les dues heroïnes de la novel·la, una jove que, acostumada a feinejar a les fàbriques de tabac en condicions terribles, desembarca a Cadis estrenant la seva llibertat.

L'aprenentatge de la supervivència, combinat amb la superació dels diversos traumes sexuals, és un dels eixos de La reina descalça . L'altre és la comunitat gitana que viu al barri sevillà de Triana: hi ha la Milagros, la seva mare i l'avi Melchor. Tots ells viuen al dia, porten la música a la sang i tenen una gran capacitat de supervivència. "Els gitanos no han deixat mai de lluitar per la seva llibertat", va dir l'escriptor.

Carrers estrets, lleons i corrals

La comitiva que acompanyava Falcones ahir al matí va poder comprovar que el Madrid de la novel·la té ben poc a veure amb el d'ara. El recorregut va començar a la Plaza Mayor, i la segona etapa del trajecte va ser el Palau de Santa Cruz: l'actual seu del ministeri d'Afers Estrangers era, durant els anys evocats a la novel·la, una de les presons més temibles de la ciutat, encara recordada a través de la figura d'un àngel que simbolitzava l'antítesi de les penúries viscudes al seu interior.

Una de les localitzacions més tenebroses del llibre, el cementiri de San Sebastián, ara és una floristeria. Més endavant la comitiva va travessar el carrer del León, conegut perquè un dels seus habitants hi vivia amb un exemplar del rei de la selva. Qui el volia veure havia de pagar una quantitat simbòlica. La picaresca de l'època -molt present a La reina descalça a través de bandits, pispes, jugadors de cartes i contrabandistes- va fer que l'home continués exhibint el seu animal fins setmanes després que morís. El va delatar la mala olor, de la mateixa manera que a la novel·la la Caridad s'adona que és a dins del cementiri perquè fa una pudor horrible de cadàver.

Les
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF