Publicitat
Publicitat

LITERATURA

La jove artista que va estimar Édouard Manet

El nét de l'artista reviu en una novel·la l'amor clandestí del pintor i Eva Gonzalès

Eva Gonzalès era una jove pintora de vint anys al París que va viure el sorgiment dels impressionistes. Édouard Manet es va assabentar del seu talent i va demanar a la família de la noia si li podia fer classes al seu taller. Tot i que temia la seva fama de faldiller, el pare de l'Eva, Emmanuel Gonzalès, advocat, periodista, escriptor i fundador de la Société des Gens de Lettres, va accedir a la petició del pintor. Hi va posar una única condició: que la jove pintora sempre estigués acompanyada de la seva germana petita, la Jeanne. Així i tot, l'autor d' Olympia va aconseguir desempallegar-se de la germana algunes hores. "Aleshores la Jeanne va comprendre el que en realitat estava passant, tot i que l'Eva mai li va dir a les cartes que era l'amant de Manet. La Jeanne no era idiota i es va adonar que s'havia desfermat una història d'amor boja", explica el novel·lista i cineasta cubà Eduardo Manet, el nét dels artistes, que reviu aquella història d'amor clandestina en la novel·la La amante del pintor (Plataforma). El pare d'Eduardo Manet, Eduardo Gonzalès-Manet, va ser fruit de la relació clandestina de Manet i Eva Gonzalès. Va néixer a Madrid, lluny de l'escàndol que suposava aquella maternitat il·legítima -la dona de Manet era Berthe Morisot, també artista-, i de molt jove es va instal·lar a Cuba. Va ser advocat, ministre d'Educació, senador i codirector del diari El Pueblo.

Tot i ser una pintora prolífica, Eva Gonzalès (1849-1883) va topar amb el domini masculí de l'escena artística de l'època. Va presentar diverses obres al Saló Oficial de l'Acadèmia de Belles Arts, però només n'hi van acceptar una. Actualment està representada al Museu d'Orsay, a l'Arts Institute de Chicago i a la National Gallery de Washington. "En aquell moment que una dona fos artista era gairebé impossible. N'hi havia poques i estaven relegades. A més, els crítics de l'època van considerar que l'Eva seguia massa els consells de Manet", diu l'autor.

"L'Emmanuel sóc jo", afirma Eduardo Manet sobre com es va reconèixer en la figura del seu besavi durant l'escriptura del llibre. A més de novel·lista, Eduardo Manet és dramaturg i cineasta i actualment és el president honorífic de la Societat d'Autors i Compositors Dramàtics de França i està preparant la nova edició del Congrés Mundial de Poetes. Una nit, pocs anys abans de morir, el seu pare li va confessar a contracor d'on provenien. No hi va tornar a pensar fins que va veure un retrat d'Eva Gonzalès signat per Manet a la National Gallery de Londres. "Quan vaig veure el quadre vaig entendre que el meu pare no m'havia mentit", afegeix l'escriptor. Va començar a interessar-se per la figura d'Eva Gonzalès: "Però mai vaig pensar a fer un llibre sobre aquest afer tan personal, tan particular, que incloïa el dolor del meu pare de saber que era un fill bastard. A l'època no era estrany tenir un fill i que no fos reconegut. El més extraordinari és que en aquest cas el pare era Édouard Manet", explica. El seu editor francès el va convèncer perquè escrivís la novel·la. "És la meva manera de fer un homenatge a aquell grup d'escriptors i artistes", conclou.