Publicitat
Publicitat

Una àliga a l'estómac

En aquests moments la comunitat springsteeniana està alterada. Molt. Alguns dels seus membres ja fan cua a l'Estadi Olímpic. D'altres, la majoria, trampegen els nervis com poden des de casa o des de la feina, pregant que cap imprevist no els amargui la festa. Per què aquest estat d'excitació col·lectiva? Per la seguretat que el que viuran avui i/o demà en directe no els decebrà. Ningú en l'actualitat dóna tant sobre un escenari i pocs ho han fet en la història de la música popular. Es comprèn, doncs, el que deia en clau poètica un testimoni del llibre El fenomen Springsteen : "Quan falta poc, aquella papallona que et floreix a la panxa s'ha transformat en una àliga americana que gairebé no et deixa ni menjar". Per als que hi aneu: sortiu i gaudiu-ne. Per als que encara dubteu: no conec a ningú que s'hagi penedit mai d'haver anat a un concert de Bruce Springsteen. A l'inrevés, sí.