Publicitat
Publicitat

ART

El museu exposa els resultats de les sucoses investigacions dutes a terme en 32 obres de la col·lecció

Els agents del CSI del MNAC

El MNAC mostra la tasca dels seus conservadors i tècnics amb l'exposició El museu explora. Obres d'art a examen. Surten a la llum els secrets i les vicissituds de 32 obres de la col·lecció permanent.

El 1816 el Gremi de Revenedors de Barcelona va voler polvoritzar tots els altres gremis a la processó de Dijous Sant, i va encarregar el seu pas, el Misteri del Sant Enterrament , a Damià Campeny, el millor escultor del seu temps. L'artista solia treballar amb pedra, marbre i bronze, uns materials tan sumptuosos com pesants i, per tant, incompatibles amb un pas processional. Amb tot, no es va fer enrere i va aconseguir fer un conjunt prou lleuger -pesa 350 quilos- perquè el poguessin portar entre vuit i deu homes. Gràcies als estudis científics que els tècnics del MNAC hi van fer, van poder reconstruir com Cam- peny va convertir en figures de mida natural els petits models de terracota que havia presentat al Gremi, també propietat del museu. Aquestes obres i les imatges dels exàmens tècnics constitueixen un dels 32 casos d'estudi que a partir d'avui es poden veure al museu dins l'exposició El museu explora. Obres d'art a examen . A partir d'avui el públic es pot endinsar en els processos de creació dels artistes i les vicissituds històriques que han viscut obres tan emblemàtiques de la col·lecció com la Majestat Batlló, taules de Bartolomé Bermejo i Fernando Gallego; pintures de Tintoretto, Marià Fortuny, Isidre Nonell i Joan Llimona, i un fresc d'Annibale Carracci.

A més de la vida de les peces, la mostra també aborda la qüestió de l'autenticitat: s'exposen tres coloms eucarístics amb esmalts de Llemotges, dos dels quals són falsificacions dels segle XIX, i una pintura de Darío de Regoyos que va resultar ser un còpia. El discurs de l'exposició arriba fins a l'actualitat i s'interroga sobre el sentit de la creació artística amb obres de Perejaume i Joan Fontcuberta. El museu explora representa una posada en valor de la tasca transversal que duen a terme els conservadors i els tècnics dels diferents departaments del museu i un homenatge, també, als professionals que ja als anys cinquanta van fer importants descobertes sense disposar dels mitjans tècnics actuals. "Aquesta exposició té una vocació d'innovació, pedagògica i científica. Un museu com el MNAC hauria de tenir sempre obert un espai d'aquestes característiques", va dir Pepe Serra, el director del museu. Perquè arribi al màxim de públic l'entrada és gratuïta i s'han creat aplicacions per a iPad i Android.

Intuïcions, sospites i sorpreses

"La restauració és el teló de fons de les obres exposades, és un moment dolç en què es pot conèixer en profunditat com estan construïdes les obres", va dir Mireia Mestre, cap del departament de restauració preventiva del MNAC i comissària de l'exposició. Un dels casos més exemplars de l'exhaustivitat dels estudis científics és el de la Majestat Batlló . Els conservadors del museu van sospitar que sota la inscripció de la creu n'hi havia una altra. No només es va trobar, sinó que també es va arribar a la conclusió que la policromia actual és 50 o 60 anys posteriors a la talla i es va poder reconstruir l'original de manera virtual. Una altra Crucifixió romànica també va donar sorpreses. L'exposició inclou una pel·lícula del 1952 en què es pot veure l'obertura del reconditori que el Crist -ara conegut com Crist de 1147- té a l'esquena per guardar-hi relíquies. Se li va donar aquest nom pel pergamí amb la data de la seva consagració que es va trobar dins aquest amagatall, juntament amb restes humanes.

Un altre dels exemples més sorprenents és el Tornant del tros , una pintura de Joan Llimona. A sota, de cap per avall, n'hi ha una altra del mateix artista, La mort sobtada . La va cobrir després que Raimon Casellas en publiqués una crítica demolidora. Finalment, els treballs d'El violinista de Gargallo encara segueixen en curs. El museu té pensat engegar un projecte de micromecenatge per aconseguir els 40.000 euros necessaris per retirar l'ànima de fusta de l'escultura que, si no, acabarà menjant-se el plom amb què està feta l'obra.

Les