Publicitat
Publicitat

Gran concert del Quartet Quiroga amb Carles Trepat i José Enrique Bagaría

Triomf cambrístic entre erupcions volcàniques

Mentre altres ofertes cambrístiques de la ciutat tenen una discreta resposta del públic, Ibercamera aconsegueix des de la iniciativa privada unes xifres d'assistència més que notables. Quan a una proposta de qualitat i interès se li sumen la promoció adequada i una política de preus continguts -localitats a 17 i 26 euros en aquest concert- els resultats conviden a l'optimisme. Més de 850 persones -una xifra gens menyspreable en el món de la música de cambra- van anar abans-d'ahir al Palau de la Música Catalana per veure en acció una formació barcelonina en ple ascens internacional, el Quartet Quiroga, al costat de dos solistes excepcionals, també catalans i també de primeríssim nivell, el guitarrista Carles Trepat i el pianista José Enrique Bagaría. Què continuï la bona ratxa!

En el cas de Bagaría i el Quartet Quiroga cal parlar d'una estranya coincidència amb rerefons climàtic. L'any passat, quan l'espai aeri va quedar tancat per l'erupció d'un volcà islandès, el Quartet Pavel Haas no va poder volar a Barcelona i a l'últim minut van ser cridats per Ibercamera per substituir la prestigiosa formació txeca. L'aposta, no exempta de riscos, va sortir molt bé -després d'actuar a la primera part per separat, van unir el seu talent en una apassionada versió del Quintet de Robert Schumann- i va obrir pas a una nova col·laboració artística aquesta temporada. En aquesta ocasió no han hagut de suportar la tensió i els nervis d'un debut inesperat, però -i aquesta és l'estranya coincidència- la seva nova cita al Palau ha tingut lloc mentre un altre volcà islandès ha posat en suspens el trànsit aeri.

Volcànica va ser, en molts moments, la interpretació del Quintet per a piano i cordes, en fa menor, op. 34 , de Johannes Brahms, amb aquest punt de passió romàntica que el genial compositor alemany demana als músics, però sense perdre mai de vista el control i l'equilibri sonor: la noblesa del fraseig i l'alè líric del segon moviment -marcat Andante, un poco adagio-, va ser del millor del concert. Brahms va arribar al final d'un gran concert, però abans tot va anar sobre rodes: els Quiroga van obrir la vetllada tocant amb la gràcia, lleugeresa i vitalitat justes el Quartet per a cordes núm. 3 en mi bemoll major de Juan Crisóstomo Arriaga -com més se sent música tan inspirada com aquesta, més es lamenta la tràgica mort als 19 anys, víctima de la tuberculosi, del gran compositor bilbaí- i van omplir d'encant el Palau de la Música amb una antològica versió del famós Quintet amb guitarra núm. 4, en re major 'Fandango' , de Luigi Boccherini. Aquí va tornar a mostrar el seu talent un guitarrista savi que fuig de qualsevol efectisme, Carles Trepat, ben conegut per les seves anteriors i reeixides actuacions a Ibercamera. L'austeritat i la puresa sonora de Trepat i la flexibilitat del Quartet Quiroga van permetre gaudir de l'elegància i vivesa rítmica d'una música amb un encant irresistible.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT